Diumenge passat, dia 3 d’octubre, varem acabar la Missa dient tots junts la pregària de Sant Francesc, que es celebrava al dia següent. Són unes paraules tan maques, que crec que tots les hauríem de tenir sempre presents per poder-les anar meditant. Per tant, he pensat en copiar-la perquè la puguem tenir també aquí al blog.
Oh Senyor,
feu de mi un instrument de la vostra pau.
On hi ha odi, que jo hi porti amor.
On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti la fe.
On hi ha error, que jo hi porti la veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha tristesa, que jo hi porti alegria.
On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.
Oh Mestre,
feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.
Perquè és donant que es rep;
perdonant que s'és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna.
Sant Francesc d'Assís donant el seu mantell a un pobre
Pintura de Giotto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada