Horaris parroquials. Octubre 2023.

 

Carta d'acomiadament de Mn. Rafael Serra als seus feligresos de la Parròquia de Crist Rei de Reus

Solemnitat de la Mare de Déu de Misericòrdia de l’any 2021 

Estimats, com a ciutat, difícilment ens podem trobar tots, per això us adreço aquesta carta d’acomiadament, al final del meu ministeri entre vosaltres. No tinc la impressió de deixar feligresos, sinó de deixar amics. Es gairebé dotze anys que sóc entre vosaltres i puc dir com l’apòstol: Heu acollit la Paraula en el goig l'Esperit Sant (1Te 1:6) i per això «Us heu fet estimar» (1Te, 2:8) ¿Què és el que ha de dir un mossèn quan marxa d’una parròquia? Doncs: «Gràcies i perdó». La gratitud del cor ve del testimoni de la vostra fe, la vostra fidelitat les celebracions i la vostra estimació a la parròquia. Tal volta direu: «Gràcies, Mossèn, per haver-nos acompanyat en la fe». És al revés: «Gràcies a vosaltres per haver-me sostingut en la fe i en el ministeri». Per a mi, a nivell personal i familiar, han estat anys difícils i dolorosos i sempre m’heu ajudat. També demanar-vos perdó per les meves limitacions, per la falta de coratge i, si mai he dit una paraula que pogués ofendre a una persona, li demano perdó.

Tanco els ulls i sento els nens i les nenes cantant (com en cap lloc els he sentit) i evoco l’alegria de la catequesi, l’equip de catequistes (algunes ja són al cel), les Misses familiars, els nenes i nenes aprenien el catecisme i els camins de la pregària. També recordo amb amor i gratitud les celebracions de la primera comunió i les celebracions de la confirmació. Eren un do i una festa de la gràcia. Beneeixo a l’equip de catequistes. 

Sento el ressò de l’equip de Càritas: cada dimarts i dimecres són allí per celebrar la caritat. Com reben germans i famílies desvalgudes, com els reben en el nom del Senyor, amb delicadesa i amb molta pregària. Durant aquests anys n’han passat tants! Són rostres i històries que queden per sempre dins, de dolor i d’esperança. 

Sento el ressò de les reunions, sempre fidels, de la Pastoral de la Salut, amb quin amor visitàvem els ancians i ateníem les residències d’ancians. També el molt que apreníem en aquelles reunions, sempre preparades, amb temes de vida cristiana que ens ajudaven a viure la fe. Amb quin amor portaven el Sagrament de l’Amor als malalts i als ancians. Déu ho beneeixi. 

Gràcies per l’equip de litúrgia: la porta sempre ha estat oberta, la taula de l’Eucaristia preparada i les lectures proclamades amb unció. Mai heu faltat, sempre heu estat disposats. Gràcies en el nom del Senyor. Recordaré sempre les celebracions de Crist Rei, la vostra manera de cantar, l’amor amb què veniu a rebre el Cos de Crist i amb quina atenció escolteu la predicació. Hi havia moments que ens estremíem de la presència de l’Esperit Sant, ho sabeu! 

Recordaré sempre amb amor el Grup d’Acció Catòlica, sempre disposats, al final han estrat pels camins de l’oració. Matrimonis que estimo, els fills dels quals he batejat. També tantes vegades que en la formació d’adults us he explicat l’Evangeli, que és la cosa que em fa més feliç. 

Déu sap que sempre he donat les exèquies amb tot l’amor del cor. Tinc la sensació que he enterrat una generació de cristians de la parròquia dels orígens, que portaven l’empremta i l’amor a l’Església de Mn. Josep Torres, al cel sigui. Aquí escriuria mols noms, però tinc por de fer-ho per no oblidar-me’n cap. Recordo amb amor a Mn Josep Benet i a Mn Ricard Cabré, al cel siguin. 

Encomano a la Mare de Déu la vida dels nens i nenes que he batejat. Durant tants anys són molts! Batejar sempre m’ha estat goig immens. Beneeixo amb amor els joves que han contret matrimoni i els he donat la benedicció nupcial. A ells i als fills del seu amor. 

Saludo amb amor els adoradors nocturns, sempre hem estat fidels, i sabem de nits d’estiu amb molta calor i de nits d’hivern amb molt de fred, que hem passat adorant el Senyor. Saludo amb amor els membres de la comunitat del Sagrat Cor, de la Renovació Carismàtica, que omplen els dissabtes ala tarda de la lloança del Senyor. 

Recordo amb amor el grup de joves, també els antics escolans. Hem fet el camí junts. Ara han marxat allà on la vida i els estudis els han posat. Cap se n’ha perdut per al Senyor. N’hi ha una que ja porta l’hàbit cistercenc. En dono gràcies a Déu i m’estremeix del que pot fer la gràcia en el cor dels joves. Encara que separats sabem que sempre estem junts en el cor de Jesús. Aquesta és la nostra consigna.

Estic temptat d’explicar les coses materials que hem fet (arranjar i renovar tot el temple, la capella del sagrament, els vitralls, la calefacció, la pintura de locals, els goigs a la Mare de Déu de l’Alba i de Crist Rei i, tot això no té cap mèrit, car sense vosaltres no ho hagués pogut fer. Gràcies també per això. També pel nostre bloc tant bonic i a la persona que durant aquests anys m’ha ajudat a fer les publicacions.

Us encomano a tots al Senyor. Us deixo a les seves mans. ¿Què en queda de tot plegat? El que hem pregat junts i el que ens hem estimat. La pregària Déu la recull en el cel i la reparteix, des de tresor de la seva bondat, a qui vol i com vol. Hem compartit el camí i la fe. 

Recordeu el que us he ensenyat aquests anys. Us ho deixo com herència: l’amor a l’Eucaristia com a misteri central de la fe, i l’amor a la Mare de Déu. El segell marià l’hem de portar en el seguiment del Crist. Entreu pel camí de la pregària i descobriu la immensitat de l’amor del Pare, assumiu la creu de la vida i sapigueu que Crist la porta amb vosaltres i resplendiu amb el somriure dels fills i filles de Déu. Feu camí d’Església. Estimeu la parròquia: És casa vostra. 

Us deixo l’olivera plantada al jardí en ocasió de la Visita Pastoral de l’arquebisbe Jaume (2014). Recordo que el Daniel feia d’escolà. El Josep de la Teresa la poda cada any. M’evoca el verset del salm: Com olivera frondosa, dins la casa de Déu, confio en el seu amor per sempre més (52:10). 

També us deixo la icona de la Mare de Déu. Amb ella us he beneït moltes vegades, i també moltes vegades l’heu venerat, a ella li he confiat les pregàries més doloroses que m’heu encomanat. Amb aquesta icona, certament, he verificat que Déu escolta les pregàries per intercessió de Maria. No deixeu de cantar Sota la vostra protecció 

Estimeu a Mossèn Albert Fortuny, porta l’alegria de la joventut sacerdotal i a Mn. Jordi Sánchez. Ajudeu-los no són temps fàcils. A ells i a vosaltres els encomano a l’amor del Senyor. Gràcies, adéu, fins sempre. Pregaré sempre mentre visqui pels cristians de Crist de Reus i us beneeixo en nom de la Trinitat. Adéu-siau. 

 Mn. Rafael Serra i Abellà

"Veig un final molt lluminós".- En memòria de l'estimat Arcadi Oliveres

Catalunya ha viscut el dol de la mort d’un home just, savi i humil: l’Arcadi Oliveres. No és lloc per explicar la seva biografia, abastament coneguda per molts. En els darrers temps de la seva malaltia els qui l’estimàvem pregàvem per ell i molts li van fer arribar el molt que l’estimaven i n’era conscient: Moro feliç i estimat. 

L’Arcadi havia estat a la nostra parròquia. L’havien convidat les parròquies de l’Arxiprestat de Reus. Recordo que, per denunciar el capitalisme, dur i sense entranyes, va posar com a exemple tot el què hi ha darrera una tassa de cafè, des de el seu cultiu fins que arriba pel nostre consum, explicant totes les derivacions esgarrifoses que comporta pel que fa a l’explotació del tercer món i com la raó econòmica preval absolutament per damunt de la raó ètica.

Les dades que donava amb la seva prodigiosa memòria resultaven gairebé increïbles. Et venia al cor aquest pensament: ¿És possible que visquem en un món així?. 

Alguns sectors de l’Església l’acusaven d’heterodox. No era veritat ja que les seves posicions enfront el capitalisme coincideixen amb la més pura doctrina social de l’Església. Estimava el país i era un fervent independentista, encara que va viure la qüestió amb preocupació. Per altra banda: ¿És possible ser cristià sense ser una mica heterodox?.  

Us vull explicar una anècdota: una vegada, quan era rector de la Canonja, també el vàrem convidar i, després de la conferència, va sopar a l’abadia amb el grup que havia organitzat la conferència. Ens va dir que no es trobava gaire bé i una dona de la Canonja li va fer arròs bullit, cosa que va agrair. Quan marxava li volia donar un sobre per recompensar-li el viatge i el servei que havia fet. Li volia donar quan el vaig acompanyar al cotxe. No me’l va acceptar de cap manera i quasi enfadat em va dir: Mossèn, jo de les parròquies no cobro mai res! I va  marxar amb el seu utilitari, ple de papers desordenats, per dins vaig pensar: És un home de Déu i, mentre posava l’intermitent, per sortir a l’autopista el vaig beneir. Em va venir al pensament les paraules del Senyor: Benaurats els qui treballen per la pau, perquè ells seran anomenats fills de Déu!

A les fotografies últimes la mirada esdevingué cada vegada més clara. Pressentia la glória. El seu cor agraït ja estava posat en el Senyor, en l’Amor infinit. Albiro un final lluminós, va dir. I, tant Arcadi! Submergeix-te en la llum de Déu Trinitat, que resplendeix en aquesta Pasqua.  Tots els pobres del món, del qual n’has estat profeta et veuen et reben en el Regne de la Llum. 

Fins al cel, Arcadi i gràcies per la teva vida donada. Realment formes part de la nostra història! 

Escoltem Surrexit pastor bonus, Felix Mendelssohn Bartholdy (1809-1847), interpretació de l'Escolania de Montserrat.

Una joiosa i esperançada Pasqua de 2021

 

D’una manera  impensable les celebracions del Tríduum de la Pasqua han estat ben participades pels fidels. Tots hem patit per l’aforament! Acabem de celebrar la Vetlla de Pasqua, breu però intensa. 

Quan cantàvem l’al·leluia he sentit que l’assemblea lloava veritablement a Déu i s’alegrava de la resurrecció de Crist. Un goig i un sentiment indicible! La gent que passava pel carrer Gaudí s’aturaven per sentir cantar l’assemblea joiosa i festiva. Una bona, joiosa i vivificant Pasqua del Senyor, en aquest any que encara vivim el clarobscur de la pandèmia. Crist és la nostra esperança. Que la llum nova de la Pasqua sigui consol i coratge per tots els qui ho necessiten. 

Què la Mare de Déu ens acompanyi en el camí de la fe. El Senyor sempre al davant nostre i ens acompanya. Ens espera a la Galilea de la vida de cada dia, com hem sentit en l’Evangeli. 

Amb tot el cor i en nom de la nostra parròquia felicitem al papa Francesc, estimat del Senyor.

Us beneeixo a tots. 

Rafael, prev. 

Avui és el dia que, sense falta hem d’escoltar l’Al·leluia de Handel.

Via Crucis en temps de pandèmia.- Setmana Santa de 2021

Disposem-nos amb el cor adolorit per la pandèmia, però esperançat, a meditar el camí de la Creu, segons la pregària del via crucis. Fem una reflexió viva de la passió de l'home i la dona d'avui, contrastant-la amb la de Jesús, per aprendre que no hi ha nit definitiva ni interrogant a què Jesús no doni una resposta.

El via crucis és una invitació a integrar-nos de ple en aquest espai on Jesús dona la seva vida, per amor i per estimar, per la seva fidelitat a Déu i per la salvació dels homes. El via crucis són catorze meditacions que ens empenyen al silenci i a la conversió personal, a l'esperança, a la fortalesa i a la contemplació. És sentir-nos solidaris amb Crist i amb els crucificats d'avui per la solitud, la indiferència, l'atur, la malaltia i tantes altres creus, que en el silenci Déu sosté. Volem acompanyar-lo, volem acompanyar a tantes persones tocades per aquesta situació d'emergència sanitària i fer aquest recorregut amb Jesús.

(Aquestes meditacions estan fetes pels membres de la Delegació Diocesana de Litúrgia: dotze veus diferents, provinents dels nostres deu arxiprestats, s’ajunten a una sola veu, la de la nostra Església de Tarragona, que prega al Senyor acompanyant-lo en el seu camí cap al Calvari).

I estació: Jesús és condemnat a mort

V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm.

R/. Perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món.

Després d'uns judicis, religiós i civil, que van ser injustos, Jesús va ser condemnat a morir crucificat. Era una pena que l'autoritat romana reservava a malfactors i la pitjor mort que podia rebre un jueu. Tot i així, Jesús, que tenia la certesa d'haver actuat segons la voluntat del Pare, no ofereix cap tipus de resistència i accepta la sentència, malgrat saber què li esperava. Avui tots estem sotmesos al flagell d'una pandèmia i a una vida que ha quedat afectada de manera molt greu. En molts casos també injustament, perquè tot això no s'esperava. Quanta gent ha rebut la condemna d'haver de patir aquest virus maliciós o de rebre la notícia d'una malaltia greu que ha aparegut de manera

inesperada. També molts han hagut d'afrontar la manera de com sobreviure amb una economia molt precària o han rebut maltractaments per motiu d'una convivència forçada i prolongada en el temps.

Senyor, feu que aprenguem a acceptar els esdeveniments injustos que afecten la nostra vida i que els afrontem amb la mateixa actitud i valentia amb les quals ho féreu vós.

V/. Tingueu pietat de nosaltres Senyor, R/. tingueu pietat de nosaltres.

V/. Oh santa Mare, en mon cor fixeu R/. les llagues de Jesús clavat en Creu.

II estació: Jesús porta la Creu

V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm.

R/. Perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món.

Jesús carrega la seva creu amb dolor, però, a la vegada, ho fa amb amor. L’amor que representa aquesta creu per a tota la humanitat està per sobre del dolor físic que Ell experimenta. Nosaltres, com el Crist que carrega la creu fins al Calvari, hem de carregar les nostres creus personals i diàries amb amor. La pandèmia ens n’ha fet carregar moltes. Són molts els sacrificis i els esforços que hem hagut de fer. Com Jesús, els hem d’afrontar amb amor. Aquella abraçada que ara no podem fer físicament, s’ha convertit aquests dies en gestos d’amor vers els nostres familiars, amics, membres de les nostres comunitats, veïns i veïnes. Una creu amorosa que ens guarda a nosaltres i als altres. Visquem aquesta creu que carreguem entre tots des de l’amor i la fe en aquell que se’ns entrega clavat en creu per a salvar--nos.

Senyor, en aquest temps de pandèmia us preguem que ens envieu la força per carregar aquesta creu amb el mateix amor que vós la vàreu carregar.

V/. Tingueu pietat de nosaltres Senyor, R/. tingueu pietat de nosaltres.

V/. Oh santa Mare, en mon cor fixeu R/. les llagues de Jesús clavat en Creu.

III estació: Jesús cau per primera vegada

V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm.

R/. Perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món.

Vivim en una societat orgullosa, individualista, on l'amor no hi té cabuda. Hem apartat a Déu de la nostra vida i l'hem substituït pels diners, convencent--nos a nosaltres mateixos que aquests ens donaran la felicitat que busquem fins al punt de fer--nos sentir que som déus. Però apareix la COVID--19 i tot allò que

crèiem que teníem controlat es descontrola, i es fan visibles les nostres debilitats, i ens mostren que necessitem que el Senyor ens aixequi, que ens porti esperança enmig de la foscor. El Fill de Déu, quan va caure sota el pes de la creu, es va mostrar humil perquè volia alliberar--nos del nostre orgull, com diu sant Pau a la carta dels Filipencs: «Ell, que era condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res: prengué la condició de servent i es féu semblant als homes. S'abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu».

Senyor, ajudeu--nos a combatre l’orgull, feu que siguem més humils. Feu--nos veure que només vós ens podeu donar l'amor, la força, el consol i l'esperança que necessitem en el nostre dia a dia i en aquest temps difícil que estem vivint.

V/. Tingueu pietat de nosaltres Senyor, R/. tingueu pietat de nosaltres.

V/. Oh santa Mare, en mon cor fixeu R/. les llagues de Jesús clavat en Creu.

IV estació: Jesús troba la seva mare

V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm.

R/. Perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món.

Com tots molt bé sabem, aquest any la pandèmia ens ha obligat a fer coses impensables: des d’haver de portar una mascareta, fins a passar--nos quatre mesos tancats a casa, un confinament que ens ha servit per aprendre a valorar la gent més important que tenim a la nostra vida: els nostres familiars més propers i, entre ells, la mare, una mare que molts tenim a casa, sempre donant--se, sempre estimant, sempre cuidant--nos i preocupant--se de nosaltres... una mare que molts ja teniu a la Casa del Pare pregant per vosaltres en la comunió dels sants. Aprenguem de tot allò que ha passat al llarg d’aquest any i estimem més totes les persones, familiars i amics, que tenim al nostre voltant, ajudant--nos i pregant per nosaltres.

Demanem a Déu que, així com hi ha persones que preguen per les nostres necessitats, nosaltres també les estimem pregant per totes elles.

V/. Tingueu pietat de nosaltres Senyor, R/. tingueu pietat de nosaltres.

V/. Oh santa Mare, en mon cor fixeu R/. les llagues de Jesús clavat en Creu.

V estació: El Cirineu ajuda a Jesús a portar la Creu

V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm.

R/. Perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món.

El Cirineu es troba cara a cara amb el dolor. Li fan carregar els dolors d'una altra persona, una persona que potser no sabia ni qui era ni què havia fet. En aquell moment, no sabia que ajudava al Salvador del món. Ell era conscient que ajudava a un home a arribar a la seva crucifixió, però sense saber--ho també el duia a la resurrecció. El mateix podem fer nosaltres amb els nostres germans, acompanyant--los en els seus patiments i dolors, en les seves angoixes i preocupacions, però sobretot, sense que ens hi obligui ningú. Que surti de nosaltres mateixos portar la seva càrrega com si portéssim la mateixa Creu del Senyor fins a la resurrecció.

Jesús nostre, susciteu en el nostre cor aquest esperit de servei vers als altres, conscients que no ho fem per nosaltres mateixos, tenint sempre present les vostres paraules: «Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu».

V/. Tingueu pietat de nosaltres Senyor, R/. tingueu pietat de nosaltres.

V/. Oh santa Mare, en mon cor fixeu R/. les llagues de Jesús clavat en Creu.

VI estació: La Veronica eixuga el rostre de Jesús

V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm.

R/. Perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món.

Diu el profeta Isaïes: «Tothom s’esglaià de veure’l, ja que, de tant desfigurat, ni tan sols semblava un home». La imatge dels professionals sanitaris amb les marques dels equips de protecció en el seus rostres ens ha commogut. El treball immens dels equips sanitaris que, tot i el perill d’infecció personal, s’han entregat a la seva tasca, així com el patiment i algunes llàgrimes, han configurat el seu rostre durant aquest darrer any. Han vist grans dolors, físics i anímics, tant en els pacients com en els seus familiars, com en ells mateixos. Han perdut companys de feina, amics, familiars; i han estat al costat dels pacients i les seves famílies en el moment de la mort. Hi ha sofriments que només Déu pot consolar.

Senyor, camí del Calvari vau trobar el consol de la Verònica; consoleu i assistiu els professionals sanitaris, que tantes hores han dedicat a l’atenció de les persones més febles.

V/. Tingueu pietat de nosaltres Senyor, R/. tingueu pietat de nosaltres.

V/. Oh santa Mare, en mon cor fixeu R/. les llagues de Jesús clavat en Creu.

VII estació: Jesús cau per segona vegada

V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm.

R/. Perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món. Moltes vegades ens veiem a terra quan, creient que ho tenim tot sota control (els estudis, el treball, les amistats…), de sobte ens trobem amb dificultats per causes que no hem buscat i que ens aclaparen d´un dia per l´altre: la pèrdua d´un ésser estimat a causa de la pandèmia, la manca de recursos per poder viure amb normalitat, els trencaments familiars…. quantes creus portades sense fer soroll aniran transitant pel nostre món, Crists vivents actualitzats fent el seu camí, creus feixugues que ens fan caure espiritualment tantes vegades. Senyor, concediu-nos la mirada de la fe que ens ajudi a associar la nostra creu amb la vostra. Volem posar-nos a les vostres mans i fer camí amb vós amb la plena seguretat que ens acompanyeu.

V/. Tingueu pietat de nosaltres Senyor, R/. tingueu pietat de nosaltres.

V/. Oh santa Mare, en mon cor fixeu R/. les llagues de Jesús clavat en Creu.

VIII estació: Jesús consola les dones de Jerusalem

V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm.

R/. Perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món.

Jesús, en el seu camí cap al Calvari, rep llàgrimes de les dones de Jerusalem, signe de la compassió que devem als qui pateixen, als descartats i als maltractats. Les paraules que Jesús els adreça: «no ploreu per mi, ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills», ens fan pensar amb la poca empatia que moltes vegades tenim amb les persones que tenim al costat. Durant aquest temps de pandèmia que ens ha tocat viure, molt sovint ens centrem en el nostre propi dolor i patiment, sense fixar--nos en la persona de la porta del costat que potser pateix més que nosaltres.

Senyor Jesús, en assumir la nostra naturalesa, vàreu viure una profunda empatia amb el dolor humà. Ja que us apropàveu als qui més patien, feu que els vostres servents sapiguem portar consol i proximitat als qui més pateixen en aquesta pandèmia.

V/. Tingueu pietat de nosaltres Senyor, R/. tingueu pietat de nosaltres.

V/. Oh santa Mare, en mon cor fixeu R/. les llagues de Jesús clavat en Creu.

IX estació: Jesús cau per tercera vegada

V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm.

R/. Perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món.

Cauré és molt humà. Caure ens ajuda a ser humils, a ser conscients que som fràgils, i a descobrir que sols no ens podem salvar. Jesús, trontollant i caient novament sota el pes de la creu, ens pot recordar com, amb aquesta pandèmia, també l’economia trontolla i, amb ella, moltes persones que veuen perillar la seva subsistència i el seu treball. Jesús cau amb tots ells, acompanyant--los en el seu patiment, i allà on hi ha Jesús caigut, hi hem de ser nosaltres amb el nostre compromís i la nostra misericòrdia, donant--nos les mans per fer de la humanitat una família de germans i germanes que s’ajuda amb l’amor que Déu vessa als nostres cors.

Senyor, vós que ens doneu esperança en les nostres caigudes, ajudeu--nos en aquests moments de pandèmia a ser solidaris amb els qui més pateixen les seves conseqüències.

V/. Tingueu pietat de nosaltres Senyor, R/. tingueu pietat de nosaltres.

V/. Oh santa Mare, en mon cor fixeu R/. les llagues de Jesús clavat en Creu.

X estació: Jesús és despullat dels seus vestits

V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm

R/. Perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món.

Jesús es queda sol. No té ni roba. Ell i la creu. Els amics, la família, fins i tot Déu, semblen tan absents… El seu cos nu es mostra indefens i sense dignitat al costat dels més indefensos i indignes, pobre al costat dels pobres, avergonyit al costat dels qui passen vergonya, amb por al costat dels qui passen por, malalt al costat dels malalts. Nu, com la nuesa del vell Adam, que carrega el pes de la culpa i es veu fràgil, desarmat. Nu i abandonat, a punt de deixar--se anar en mans del Pare. I és d’aquesta mateixa nuesa foradada, xopa de sang, que en naixerà el nou Adam, l’home nou. És aquest Crist nu qui reconciliarà el vell home amb Déu, qui vencerà la mort, qui serà font de vida nova i eterna.

Senyor, ens creiem que som forts i valents; però amb la pandèmia hem experimentat la nostra nuesa i fragilitat, la nostra poca cosa. Despulleu--nos de l’home vell darrere del qual encara ens amaguem i vestiu--nos de la vostra llum,

de manera que siguem més transparents, més senzills, més autèntics, més capaços de vós.

V/. Tingueu pietat de nosaltres Senyor, R/. tingueu pietat de nosaltres.

V/. Oh santa Mare, en mon cor fixeu R/. les llagues de Jesús clavat en Creu.

XI estació: Jesús és clavat a la Creu

V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm.

R/. Perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món.

No hi ha una punta de bellesa dalt del Calvari. El cos de Jesús i dels altres condemnats es retorça a la Creu, i la sang cau fins a terra.

Tal com Jesús va tocar el leprós i el va purificar... tal com va donar la mà a la pecadora per fer--la alçar... ara toca la Creu i la rega amb la seva sang. Aquesta creu és imatge de la nostra humanitat traspassada pel dolor del nostre món, injust i sofrent, que és regenerat per la sang de Crist vessada a favor nostre.

Senyor, en aquest temps de pandèmia, us preguem que així com vau regar la Creu amb la vostra sang, també ens feu el do de la salut i de la vostra salvació.

V/. Tingueu pietat de nosaltres Senyor, R/. tingueu pietat de nosaltres.

V/. Oh santa Mare, en mon cor fixeu R/. les llagues de Jesús clavat en Creu.

XII estació: Jesús mor en la Creu

V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm

R/. Perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món. Silenci i estremiment: Crist ha mort per nosaltres amb una abraçada que ho conté tot i ho eleva tot a Déu. El seu rostre cau sobre el seu pit, exànime. Tota la Trinitat de Déu present: el Pare ha donat el Fill en l’amor de l’Esperit Sant. Déu no pot haver pogut estimar més el món i la humanitat. El Senyor mor expirant l’Esperit Sant. Des d’aleshores la mort ja no té domini sobre el món (Rm 16,19). La gràcia ha estat donada per sempre. Abandonem--nos a l’amor de Déu manifestat en la creu del Fill, deixem transformar el nostre cor i corresponguem a aquest Amor tant gran amb una existència renovada. Oh mort que ens dones vida! Oh glòria de la Creu! Us demanem, Déu Pare, que els dons de la redempció de Crist arribin a tot el món. V/. Tingueu pietat de nosaltres Senyor, R/. tingueu pietat de nosaltres.

V/. Oh santa Mare, en mon cor fixeu R/. les llagues de Jesús clavat en Creu.

XIII estació: Jesús és davallat de la Creu

V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm.

R/. Perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món.

Maria acull amb dolor, amor i tendresa el cos del Fill davallat de la creu. La imatge de la Dolorosa ens recorda tantes persones que aquests dies ploren i pateixen per la malaltia i la mort de tants germanes i germanes víctimes de la pandèmia. Però el dolor de Maria és ple d’esperança i de pau, perquè en el cos de Jesús, mirat amb els seus ulls plorosos però plens de fe, hi contempla el gra de blat que ha de morir per donar fruit, per portar la salvació amb el seu lliurement per amor. Tant de bo que, amb aquesta pandèmia, vagi morint el nostre egoisme, el nostre individualisme, la nostra prepotència, perquè pugui néixer una nova humanitat més atenta i centrada en l’amor a Déu i al proïsme.

Maria, que en aquest llarg Dissabte Sant que estem vivint, el vostre dolor, viscut amb esperança, sigui un testimoni de llum enmig de la foscor, tot esperant una nova albada.

V/. Tingueu pietat de nosaltres Senyor, R/. tingueu pietat de nosaltres.

V/. Oh santa Mare, en mon cor fixeu R/. les llagues de Jesús clavat en Creu.

XIV estació: Jesús és posat al sepulcre

V/. Us adorem, oh Crist, i us beneïm

R/. Perquè per la vostra santa Creu heu redimit el món. El relat de l’evangelista Marc és impressionant per la seva sobrietat (Mc 16,1ss). Com si tanqués el cas definitivament i donés final a la biografia tràgica d’un heroi. Era al vespre. La nit venia. Amb les tres estrelles que s’albiraven començava el sàbat. Tot ha acabat. Josep d’Arimatea representa el darrer tribut d’Israel. És la sepultura del pobre, gratis et amore. Però el sàbat passarà i vindrà el primer dia de la setmana. Les tenebres cedeixen a una alba nova. S’aixeca el sol de justícia (Mal 4,2), l’estel fulgurant del matí (Ap 22,16). Les dones surten de casa quan era molt matí, però quan arriben al sepulcre el sol ja havia sortit, el sol que és el Crist. Ell és el vivent. No seríem aquí, resant, si Ell no fos el vivent. Com tampoc seria possible l‘esperança si el via crucis acabés aquí. Ha ressuscitat, viu en nosaltres en el seu Esperit Sant, ens convoca com Església i som els seus testimonis.

Us demanem, Senyor, que l’alegria de la nova Pasqua alegri tot el món i l’ompli d’esperança.

V/. Tingueu pietat de nosaltres Senyor, R/. tingueu pietat de nosaltres.

V/. Oh santa Mare, en mon cor fixeu R/. les llagues de Jesús clavat en Creu.

Pare nostre per les intencions del papa Francesc.

Preguem:

Oh Déu, qui amb la preciosa Sang del vostre Fill Unigènit heu volgut santificar l’estendard de la Creu vivificadora, concediu--nos que els qui s’honoren amb la gloriosa santa Creu, gaudeixin també de la vostra protecció. Per Crist, Senyor nostre. Amén.

(Les meditacions han estat preparades per: I - Joan Bonet Olivé, de Valls; II - Carles Bardou Ciurana, de Les Borges del Camp; III - Maria Cerdà Martí, de L’Albi; IV - Lucas Garrido Vaqué, de Falset; V - Ramon Pérez Sánchez, de Reus; VI - Ferran Beltran Torrellas, de Montblanc; VII - Meritxell Nin Mercader, del Vendrell; VIII - Àngel Rubio Cuza, de Salou; IX i XIII - Xavier Roig Rovira, Delegat Diocesà de Litúrgia; X - Jordi Guàrdia Romeu, de Tarragona; XI - Jordi Rovira Busquets, de Torredembarra; XII i XIV - Rafael Serra Abellà, assessor doctrinal de la Delegació).

Horaris de la Setmana Santa 2021 a la nostra Parròquia.

 

DIUMENGE DE  RAMS

No hi ha benedicció a l’exterior del temple

Missa de vigília: 8 del vespre i  Missa de 10h i de 12h

DIMECRES SANT

Confessions de les 18 h fins a les 21 h del vespre.

DIJOUS SANT

Missa del Sant Sopar del Senyor: 19:30 h.

Pregària d’adoració del Sagrament fins a les 21:30h .

DIVENDRES SANT

Laudes: 9:30 h

Via Crucis 10h del matí.

Celebració de la Passió i Mort del Senyor a les 17:30h

DISSABTE SANT

Vetlla Pasqual (forma breu) a les 8 h del vespre.

DIUMENGE DE PASQUA

Missa a les 10 i Ofici Solemne de Pasqua a les 12 h del matí.

 

Benvolguts fidels,

Fa una certa estranyesa celebrar la Setmana Santa en el context que vivim. A despit de les condicions en què  l’hem de celebrar, els cristians no podem deixar de proclamar la Mort del Senyor fins que vingui. Es així que us convido que participeu de les celebracions pasquals amb fe, amb prudència i amb una actitud espiritual intensa. El món sofreix i la creu de Jesús, esperança i salvació està tenyida del dolor del món. Per això, més que mai, ens hem d’abandonar a la pregària i a la confiança.

El Dimecres sant des de les 6 de la tarda fins a les 9 del vespre hi haurà el servei de les confessions. Rebre el Sagrament de la Penitència és la veritable porta per entrar a la celebració pasqual. No hi ha res més gran al món que un cristià reconegui que es pecador i rebi de part del Senyor l’absolució que renova el seu baptisme.

El Dijous sant celebrarem a les 7:30 de la tarda i haurà adoració del Sagrament de l’Amor fins a les 9:30, la màxima per acomplir amb el toc d’alarma. No hi haurà l’Hora Santa, però el Mossèn a les 20h farà una Meditació sobre el Sagrament pels fidels que hi siguin. 

La Vetlla Pasqual serà a les 8 hores en forma breu, amb tres lectures i la renovació del sant Baptisme. A les 9h i una mica més haurem acabat, si Déu vol. No ens podrem donar l’abraçada de la Pasqua, però posem el cor de tots en el cor dels altres per desitjar-nos una esperançada Pasqua de Resurrecció. Gràcies per tot el que ajudeu a la parròquia, prego per vosaltres i us beneeixo. 

Mn. Rafael Serra

Sant Josep: Una missió acomplerta (2)

La presència de sant Josep a la bíblia és fugaç. Sabem que era del llinatge de David (Lc 1:27), acompleix amb la seva missió, segons es testimonia en els Evangelis de la infància, i no se’n parla més. Desapareix de la història en el silenci. Déu decideix per a sant Josep aquesta obscuritat. La seva persona és important per la missió que Déu vol d’ell. No compta la seva persona, compta la seva missió. Havent acomplert amb la missió la seva persona s’enfonsa en l’anonimat del món, dels homes i dones sense història rellevant. Ell acompleix en la fe i en l’amor la missió que Déu li encomana. 

Per ell Maria esdevé «esposa» i per ell el Fill té «pare legal» segons la Llei. No sabem res més de la vida de sant Josep. Sabem que era allí en els silencis de la casa de Natzaret, habitat per la contemplació de Maria i veié com el Fill que li havia estat donat creixia, esdevenia fort i ple de la saviesa que Déu li donava. Sant Josep va veure com Jesús es feia gran. Tal com es diu a Luc: L’infant creixia i s’enfortia (Lc 2:40a) Es feia robust per la missió que el Pare li havia encomanat, robust també per portar finalment la creu. 

En la casa de Natzaret la mirada de sant Josep, com la de Maria, era una mirada d’amor únic. En ell aprenem que la missió cristiana és més gran que els qui la viuen i l’acompleixen en la seva vida. Ja que precedeix i va més enllà de la persona que ha estat cridada a viure-la. La missió és més important que el missioner. Sempre en faig experiència quan donem sepultura a un prevere. Ell ha viscut la missió, que ja era abans que ell, i que continua donada i proposada pels qui vindran després. Cada cristià té una missió a acomplir en aquest món, és la seva missió, única i irrepetible com la seva persona. Si no l’acompleix hi ha un buit en la història de la salvació. 

La vida de cadascú, el lloc on la vida ens ha portat, limitada per la temporalitat, és la missió que el Senyor ens ha encomanat. Ningú pot dir que és una missió imprecisa i no definida. La missió cristiana, com la de sant Josep, és sempre concreta i ben delimitada, en un present i en una circumstància concretes. Si estem oberts a la pregària el Senyor ens fa veure immediatament el que ens demana de nosaltres en la vida present. Un està temptat de dir-li: Senyor això si que ho faria, això no ho vull. El Senyor ens fa veure que hi ha goig quan acceptem no el que voldríem, sinó allò que vol per a nosaltres i està disposat a fer per a nosaltres. 

Sant Josep va escoltar la paraula: Pren a Maria com a esposa. Era ben concret i amb docilitat ho va fer. Era una missió que mai hagués imaginat. També en la vida hi ha situacions que mai haguéssim imaginat i el Senyor ens crida allí. Sant Josep va obeir i encara que l’Escriptura no parla dels sentiments del seu cor, podem aplicar-li el verset del salm: Tenen molta pau els qui estimen la Llei, res no els farà ensopegar (Sl 118: 65). 

La memòria de Josep, el just, espòs de Maria, determina la santedat ordinària del poble sant de Déu: homes i dones que viuen a la presència de Déu, omplen d’alegria els qui els envoltaven i caminen pel camí de les benaurances. Aquesta és la segona missió que aprenem de Josep: acomplir amb la missió que el Senyor ens ha encomanat en la vida.

Pregària 

Gloriós patriarca sant Josep, 

que pots i saps fer possibles les coses impossibles, 

vine a ajudar-me en aquests moments d'angoixa i dificultat. 

Pren sota la teva protecció 

les situacions tan greus i difícils que et confio 

perquè tinguin una bona solució.

Pare meu estimat,

en qui poso tota la meva confiança, 

que no es pugui dir que t'hagi invocat en va. 

Com que amb Jesús i Maria ho pots tot, 

mostra'm que la teva bondat és tan gran com el teu poder. 

Amén. 

Nota: Traducció pròpia de l'oració que cada dia resa el Papa Francesc després de Laudes, presa d'un devocionari francès del segle XIX, de la Congregació de les Religioses de Jesús i Maria, que expressa devoció, confiança i un cert repte a sant Josep. 

Mireu quin vídeo tan preciós...

Predicació Quaresmal de l'Arquebisbe Joan a la Parròquia

Com la Predicació serà a les 8 del vespre 

la missa s'avança mitja hora

i serà a les 7.

Propers actes a la nostra Parròquia

 Dia 19 de març, divendres, Sant Josep

A les 12 del migdia, Missa

A 3/4 de 7 del vespre: Meditació: "Josep, el sant del silenci"

A 2/4 de 8 del vespre: Missa

Dia 23 de març, dimarts

A les 8 del vespre

PREDICACIÓ QUARESMAL DEL

SR. ARQUEBISBE JOAN

"Missió, conversió i perdó"

Any de Sant Josep

Ha fet bé el Papa Francesc d’orientar la mirada espiritual de l’Església envers la figura del qui és el seu Patró universal, l’home just, sant Josep, espòs de Maria. Celebrem, doncs, l’Any de sant Josep.

En honor del Patriarca proposo dinou catequesi de les quals aquesta n’és la primera. Amb la voluntat de fer de sant Josep objecte de contemplació i d’edificació. La contemplació cristiana dóna goig i dóna volada a la pregària. Ens ajuda a edificar la vida cristiana de cada dia. (Edificar vol dir: fer-la créixer). El qui edifica és sempre l’Esperit Sant que ens construeix per dins en la seva voluntat de afaiçonar la humanitat nova a semblança del Crist i reproduir la imatge del Senyor que rebérem en el baptisme i que està cridada a la vida eterna.

Sant Josep: El qui treballa pel Fill (1)

L’Escriptura no diu quasi res de sant Josep. Tanmateix, amb el poc que diu, l’Església en té prou per a descobrir-ne tota la seva grandesa i el lloc únic que té en la història de la salvació.

El Papa Benet XVI va escriure que de la santa Família de Natzaret no en sabem res més que el que diuen els Evangelis de la infància del Senyor. Tanmateix sabem bastant bé com vivia una família de Natzaret en el segle I. Si sabem que si el Senyor esdevingué un home qualsevol (Fil 2:6), la seva família també era una família qualsevol. Cal pensar, per tant, que la vida de la família de Natzaret no fou diferent de com era la vida dels seus coetanis.

Són els misteris de la vida oculta del Senyor.

Sant Josep, com qualsevol pare, és el qui treballà pel Fill. Aquesta és la primera glòria i la gràcia més gran. Treballà dies i dies, anys i anys, per Jesús, el Senyor, el qual a la vista del món n’era el seu fill. Treballà abnegadament, silenciosament i amorosament. Dogmàticament cal dir: «Sant Josep va treballar pel Fill de Déu fet home».

A la sinopsi és conegut com el fill del fuster (téknon) (cf. Mt 13:56-57). Treballà amb les seves mans, com qualsevol pare treballa pels fills. Un treball que en sí mateix es penós, alhora joiós, perquè està fet amb amor i per amor. Si era artesà el seu front sabia de la suor i les seves mans, no eren fines, sinó endurides i fortes pel treball quotidià. Amor i treball com a binomi perfectament unit al servei de la seva esposa i del Fill, que Déu li havia donat. No li pertanyia i tant seu com era! Un amor únic compartit amb Maria, la Mare i l’Esposa. Tot el que va fer Josep fou treballar per l’Esposa i pel Fill i ho va fer de tot cor, amb tot el seu amor. Un treball que esdevenia una ofrena d’amor.

Imagino sant Josep retornant a casa amb un somriure després d’una jornada de treball, cansat i content. També imagino Jesús anant cap a ell ple d’alegria. Josep era per Jesús el signe del veritable amor, el del Pare del cel. Taula parada i amor compartit en la santa casa de Natzaret, plena de la presència de Déu. La seva persona romania a l’ombra, no ocupa el lloc central. L’Església a poc a poc ha anat descobrint la seva grandesa, una grandesa que, tanmateix, no el treu de la humilitat. Més encara la seva humilitat és la seva grandesa més gran. Una manifestació de la glòria de Déu.

La primera lliçó és tenir goig i una immensa pau en el cor que treballa humilment pel Senyor. Tots podem treballar pel Fill. L’Escriptura afirma que són els pares els qui han de treballar pels fills i, no al revés. Quants pares (i mares) coneixem que treballen amb amor pels fills, fins i tot amb treballs que no els agraden i no haguessin escollit mai.

Treballar pel Fill és treballar per allò que estima més el Fill. I allò que estima més són els seus germans, els homes i les dones que ha vingut a salvar. La salvació, el Regne de Déu, és un do, però també és objecte de treball. Sant Pau exhorta: «Treballeu amb temor i respecte per obtenir la vostra salvació: és Déu qui, per la seva benvolença, impulsa tant la vostra voluntat com les vostres accions» (Fil 2, 12-13). Aquesta és la primera lliçó que aprenem de Josep: Treballar amb alegria cada dia pel Fill, pel seu Regne, no esperant altra recompensa, sinó Déu mateix.

Pregària

Salve, custodi del Redemptor

i espòs de la Verge Maria.

A vós Déu us confià el seu Fill,

en vós Maria va dipositar la seva confiança,

amb vós Crist es va forjar com a home.

Oh, benaurat Josep,

mostreu-vos també pare per a nosaltres

i guieu-nos en el camí de la vida.

Obtingueu-nos gràcia, misericòrdia i coratge,

i defenseu-nos de tot mal. Amén.

Unes paraules de coratge a metges i personal sanitari.

Ara ja no se senten els aplaudiments de durant el confinament als vespres a favor dels treballadors de la sanitat. No se senten els aplaudiments però ells continuen essent allí i cansats, molt cansats. No ho sé en teoria, ho sé per pròpia experiència. Els metges i sobretot, els infermers i infermeres, acompanyen el darrer temps, les darreres hores i els darrers minuts del qui, hospitalitzats, moren.

Hem de pregar per ells. Ja que a ells els és donada una feina subrogatòria: ocupar el lloc de la família al final de la vida humana. Ho fan com per delegació dels familiars i han de tenir cura amorosament del temps últim d’una vida. Són persones que gairebé no coneixen i no són de la seva família i, tot i així, són allí per donar la mà a un agonitzant i són testimonis del dolor moral, interminable, de la sedació. 

Sé, i en dono testimoni, de la voluntat dels treballadors dels hospitals i dels qui treballen a les residències d’avis per posar en contacte, si més no, a través de mòbils o tauletes els familiars amb els pacients. Sé d’una infermera, beneïda sigui, que fa servir el seu propi telèfon per posar-se en contacte amb la família. Tot aquest amor ve de Déu i expressa la seva misericòrdia. Els nostres hospitals estan perfumats, estan amarats aquests dies del perfum de la caritat.

Es un santuari de dolor, d’amor i de la presència de Déu. Beneïts siguin els nostres infermers i infermeres que manifesten la seva humanitat i la millor versió de sí mateixos en el treball que estan fent. De manera particular amb els qui atenen els qui estan a les UCI amb persones que han estat setmanes en total aïllament. Beneïts siguin els seus somriures. Han esdevingut infermers no només del cos, sinó també de l’esperit. Sé d’una que llegeix les cartes dels familiars als pacients i que posa les fotografies dels seus néts a prop del pacient. I d’una altra que en els darrers instants posa la música que li agradava al moribund. Són històries que Déu recull en el Llibre de la Vida.

Testimonis del sofriment i del dol

 Aquests dies vull donar testimoni  del dolor de moltes famílies en la mort de persones estimades. La mort provocada pel temible i maleït Covid 19. El dolor encara és més gran quan, majoritàriament, la família no ha pogut acompanyar en la malaltia i en la mort a les persones estimades, confinades a causa del virus, a les residències o a l’hospital. He presidit nombroses exèquies aquests dies a l’aula del tanatori municipal i n’he estat testimoni de llur dolor.

Se’t trenca el cor quan proclames la Paraula de Déu i aprens a dir paraules de consol i d’esperança als familiars que en fan viva i dolorosa experiència. Abans de començar sempre demano a Jesús que m’ajudi i penso:  Què diries, Senyor meu, en aquestes circumstàncies? I el Senyor sempre ajuda. Una filla, que enterrava la mare, em va explicar que revestida amb els epis va saludar de lluny a la seva mare amb la mà. Ja no la va veure mai més.  Molts dels qui he enterrat són gent humil que tenien com a única riquesa les seves mans per treballar. Els fills i els néts saben aquestes biografies irrellevants des de la història del món, però tant rellevants en la història real, de cada dia. El comú denominador d’aquestes vides és l’amor i el treball. Les llàgrimes dels familiars són molt de dins. Amb el temps he après a diferenciar les llàgrimes i el dolor.

Davant d’aquest sofriment només té autoritat per prendre la paraula el Senyor Jesús: “Confieu en Déu, confieu en mi, a la casa del meu Pare hi ha llocs per a tots”. Aquest és l’Evangeli que acostumo a proclamar.

Beneïda sigui la memòria dels fills de Déu que aquests dies moren en la solitud, que resplendeixen com estrelles en el firmament del cel. Els seus noms estan inscrits a les palmes de les mans de Déu. La mort és una criatura de Déu i el segell de la seva glòria. Una glòria que només li pertany a ell, ja que cap orella ha sentit ni cap ull ha vist el que Déu té reservat per aquells que l’estimen (1Co 2,9). Que la seva memòria sigui una benedicció pels fills i néts. Que reposin en la Pau de Déu.

Gratitud al Senyor per la vida i el ministeri de Mn. Creu Sáiz, al Cel sigui.

Dissabte passat, dia 23 de gener, la Prioral amb el compliment estricte de l’aforament per causa de la pandèmia, (molts van quedar fora) se celebraren les exèquies de Mn. Creu Sáiz. Presidí les exèquies el Sr. Arquebisbe Joan acompanyat d’un nombre significatiu de preveres de l’arxidiòcesi. 

Els mossens de Reus, ben a prop, a l’abadia, amb gran dolor, no podien participar de la celebració a causa del forçós confinament. Mn. Rafael Serra, rector de Crist Rei, pronuncià unes paraules que transcrivim al blog en recordança i memòria del qui fou arxipreste de Reus durant tants anys. També Mn. Rafael presidí després la celebració exequial a la parròquia de  Castellvell. Tot el poble era allí, rebent el cos del mossèn. Era nascut a un poble de Cuenca anomenat Valdecolmenas, però de petit va arribar a Castellvell on era estimat com un fill més del poble, del qual va ser i rector.

El Dr. Gomis, administrador del Santuari de Misericòrdia, del qual Mn. Creu n’era capellà, pronuncià una pregària a la Mare de Déu que transcrivim també aquí. Ens donem el condol els uns als altres i d’una manera molt viva a la família del mossèn que l’ha estimat tant.

PARAULES DE MN RAFAEL EN LA MISSA EXEQUIAL DE MN. CREU

Que brilli igualment la vostra llum davant la gent així veuran les vostres bones obres i  glorificaran el vostre Pare del cel! (Mt 5,16).  El Senyor no ens diu que ens lloïn a nosaltres, sinó que lloïn el Pare del cel. Els cristians i els ciutadans de Reus hem de lloar al Pare i donar-li gràcies pel ministeri de l’estimat Mn. Creu, al qual avui acomiadem en aquest món.

Em faig portaveu del Sr. Prior i de la resta de germans preveres de la ciutat, que per forçós confinament no poden participar en la celebració. Mn. Creu s’ha acreditat al llarg del seu ministeri entre nosaltres com a servent bo i fidel que pot entrar a celebrar en el goig del seu Senyor. Nosaltres, la família dels preveres,  també participem del dolor de tantes famílies que no han pogut acompanyar els seus en la malaltia i en la mort. Ens consola saber que el mossèn sabia que estàvem amb ell amb el cor i en la pregària i, per tant, vivíem la proximitat més alta, que és la divina.

Donem, doncs gràcies a Déu, pel ministeri sacerdotal durant tants anys de Prior i d’Arxiprest, i aquests darrers anys al Santuari i a l’aturonat Castellvell. Un ministeri exercit sense cap ombra de referencialitat, del treball de cada dia fet amb amor i senzillesa de cor. Bon company, amic de tots, creador sempre de comunió, amb criteris pastorals coherents, sense fer diferència de persones, de predicació amable i fonda espiritualitat. Entrà en l’anima de la ciutat i esdevingué entranyablement reusenc.

El mossèn era sensible al dolor dels altres, sobretot de la gent humil i senzilla, profundament bondadós de cor. Ell sabia que vol dir ser pobre i mai va perdre la mirada d’infant i del jove de Castellvell que va entrar al Seminari.

Va acceptar la mort i la malaltia com un cristià: «Em trobo en l’esperança de la resurrecció», digué els darrers dies. La mort és una criatura de Déu i el segell final de la seva glòria. Amagada als nostres ulls, ja que només a ell li pertany la glòria ja que mai cap orella ha sentit ni cap ull ha vist el que Déu té preparat per als qui l’estimen (1Co 2:9).  

No sou únicament vosaltres, estimats familiars que ploreu, totes les parròquies ploren, tota la ciutat plora. Pels creients és un aiguabarreig de dolor i de joia. De dolor perquè no el veurem més i quasi no li hem pogut adéu i el molt que l’estimàvem, però també de goig, perquè sabem que està en el Senyor, cosa, diu l’Escriptura, incomparablement millor (Fil 1:23).

Quan la Pasqua passada va baixar de Castellvell a la Vetlla Pasqual, celebrada a Crist Rei, quasi clandestinament a causa del confinament, em va dir: «Quan cantàvem l’al·leluia m’han vingut llàgrimes als ulls». Ara el mossèn ja no haurà de celebrar la Pasqua, té la plenitud de la Pasqua en el misteri insondable del Déu Vivent.

Dels primers records que tinc d’ell: és veure’l agenollat davant de l’altar de la Immaculada a Cambrils, jo era un nen llavors que anava a missa amb els meus pares, i, després de molts anys l’he vist joiós i content fent de capellà de Misericòrdia, en aquest arc de temps, tota una vida, la Mare de Déu ha estat present en la seva vida. És, doncs, a la Mare de Misericòrdia que encomanem el seu trànsit pasqual. Fins al cel, estimat Mn. Creu. 

PREGÀRIA DEL DR. PERE GOMIS, ADMINISTRADOR DEL SANTUARI, EN LES EXÈQUIES.

Mare de Misericòrdia, quan vegis arribar al nostre germà, al nostre amic mossèn Creu, alliberat de llarga i feixuga malaltia, abraça’l per l'espatlla, que  amb el teu escalf es sentirà segur davant Déu.

Et volem manifestar el nostre agraïment a Déu, pel testimoni de mossèn Creu, per la seva generositat i dedicació vers el poble encomanat, doncs hi ha esmerçat tota la seva vida.

Ja no celebrarà més la Missa al teu Santuari, ara participarà de la joia del cel amb la presència de Déu per sempre. Nosaltres l'enyorarem, però aquest dolor el supera la satisfacció i la seguretat que gaudeix plenament de la glòria que Déu reserva als qui li són fidels.

Aprofitem, Mare de Misericòrdia, per demanar-te desvetllis al teu poble, per tal que sorgeixin bons i sants preveres, que amb generositat com la de mossèn Creu, ajudin al creixement personal i espiritual de les dones i homes d'aquesta diòcesi tarragonina. Amén.