Homilies Sant Pare

dimarts, 26 de juliol del 2011

Entrevista a... Matilde del Rio

"Sense el reforç de la Parròquia, la meva fe seria petita"


Matilde del Rio Sanz va néixer a Almazán (Sòria) i viu a Reus des de l'any 1955. Ha treballat com a administrativa a diferents empreses i actualment és vídua, jubilada i administradora del Patronat de la Casa de Misericòrdia de Reus.

P.- Des de quan pertanys a la Parròquia?
R.- Des de la meva arribada a Reus, l’any 1955. Bé, llavors la parròquia de Crist Rei encara no existia, però jo vaig viure, i encara visc, molt a prop del lloc on poc temps després es construiria.

P.- Com va ser que et varen nomenar Servidora de l’Eucaristia?
R.- Va ser Mn. Eduard qui m’ho va proposar arran de la mort de l’Antoni, el meu marit, que ho havia estat durant bastant temps. Vaig dubtar molt i em va costar acceptar-ho, però em vaig decidir pensant que era un servei que jo podia continuar, encara que em sentia del tot indigna per fer-ho.

P.- En quins serveis de la Parròquia has col•laborat?
R.- De bon començament ja vaig formar part d’una de les Comissions per a la construcció de la Parròquia. Després vaig ser secretària del Consell Pastoral de l’any 1989 al 1995. Actualment -i des del principi- pertanyo al grup de Pastoral de la Salut, sóc membre de la comissió de Litúrgia i de les Assemblees Familiars. També sóc ministre extraordinari de l’Eucaristia per als malalts, des de l’octubre de 2010.

P.- Et sembla difícil en els temps que vivim ser membre actiu en una comunitat de fe?
R.- Realment en el món que estem vivint, dominat pel materialisme, l’individualisme i el refús a tot el que és religiós i espiritual, no sembla fàcil el fet d’incorporar-se i comprometre’s en una comunitat de fe. Tanmateix, pels qui des de gairebé sempre ens hem sentit integrats, no hi ha cap dubte que les dificultats es van superant amb l’ajut del Senyor i la força del seu Esperit, que mai ens abandona, ja que, com ens va dir Jesús, Ell sempre estarà entre nosaltres.

P.- La Parròquia t’ha ajudat a créixer en la fe? De quina manera?
R.- Penso que sense la Parròquia i sense les seves ofertes de formació i acompanyament en diversos camps, la meva fe s’hauria quedat encallada, limitada i “petita”. Em va donar un valuós reforç la catequesi d’Adults, dels anys 80-90, i després la Pastoral de la Salut, l’assistència a xerrades, cursets bíblics, etc., donant-me un esperit més obert, comprensiu i comunitari.

P.- Com veus ara la nostra Parròquia? En que hauria de millorar?
R.- Molt revitalitzada i canviada, tant en l’aspecte material i exterior (pintura i remodelació recent) com en l’aspecte espiritual i profund. No estem parats, anem caminant i avançant il•lusionats, guiats pel nostre Rector, cap a un futur més compromès i obert on tothom pugui sentir-s’hi bé, acollit i realitzat, com en una família.
Podria millorar en l’aspecte de saber escoltar i comprendre a tothom i en cada circumstància. També és important la interrelació entre els responsables dels diferents serveis a fi d’arribar a una millor coordinació de totes les activitats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Els teus comentaris ens ajudaran a tots