La imatge es venera a l’antiga capella de les Monges Carmelites de la Caritat, a l’entrada del poble. A peu de vorera estreta s’entra a la capella, com si entréssim a la casa d’una veïna més. La imatge de la mare de Déu del Carme és bonica i elegantíssima. Porta a les mans un escapulari que vol posar i imposar als fidels, l’escapulari forma part del mantell de la Mare de Déu, que ens posa sota la seva protecció i ens introdueix en els camins de la pregària. Una imatge venerada pels fidels que no l’obliden i l’estimen.
En aquesta capella moltes noies de Montbrió van aprendre a estimar Jesús. Encara ara hi porten flors de primavera, de mes de maig, posades amb gerros de vidre. La capella enyora les filles de santa Joaquima de Vedruna que ja no tornaran mai més i la seva pregària, també la seva alegria, de quan eren joves. La capella és neoclàssica romanticisme del segle XIX.
Santa Maria, conserveu en mi un cor d'infant, pur i transparent com una font d'aigua.
Feu que el meu cor sigui senzill, que no tasti la tristesa; un cor a punt de donar-se, tendre i compassiu, un cor fidel i generós, que no oblidi cap bé i que no guardi rancúnia de cap mal, doneu-me un cor dolç i humil, que estimi sense esperar ser correspost, joiós de veure's emmirallat en el cor del vostre diví Fill.
Un cor gran i ple de tendresa, que no es tanqui davant de cap ingratitud, que no el fereixi cap indiferència, ple del neguit per la glòria de Jesucrist i ferit pel seu amor amb una ferida que no guareixi fins al cel.
