Zaqueu és un personatge que ens cau simpàtic. Era un impresentable i, tanmateix, vol veure el Senyor Jesús i s’enfila, petit com era, a l’arbre. No deixaré pas de veure Jesús, es digué a si mateix. No sabia el que l’esperava. Molt sovint el calendari de Déu és molt diferent del nostre. Déu és molt pacient. Però quan decideix entrar en el cor d’algú llavors té pressa. Per això li diu: Zaqueu baixa de pressa... No cal dir que les murmuracions van venir de seguida: Què s’ha cregut aquest Jesús A on va? Què no sap que la casa de Zaqueu és la casa d’un pecador? Es com si diguessin. Per què no ve a la meva que sóc més honrat?
Jesús el treu de la multitud i el fa sortir de l’arbre, com un ocell del seu niu. El desemmascara davant de tot, el treu de l’anonimat de la multitud. Es convida a casa seva. I casa seva es converteix en una Església per la presència de Jesús. Allí ningú diu res... però Zaqueu trenca el silenci i diu: Ara mateix Senyor torno el que he defraudat i dono una part dels meus béns als pobres. Jesús, que fins ara no havia obert boca, se’l mira amb complicitat i li diu: Avui ha entrat la salvació en aquesta casa. Com si li digués: Era això el que volia. Per això et vaig fer baixar de l’arbre i venir a casa teva. Per això he vingut. Això és el que vol Jesús. Jesús s’auto-convida a entrar en la casa del cor, deixem-lo entrar. Quan la gràcia de Déu entra dins del cor d’algú hi ha com una fuga a l’Infinit, com la de Bach que amb afecte per tots els lectors us posem aquí:
En el sagrament del Perdó dels pecats la misericòrdia del Pare no es dóna una mica o en part. Es dóna plena i totalment. Ben aviat la Porta del Jubileu quedarà tancada, però no quedarà tancada la Porta de la Misericòrdia del Pare del cel, aquesta romandrà brollant constantment del cor obert de nostre Senyor, d’on rajarà mentre el temps sigui temps i el Senyor no torni en la glòria del seu Regne. Serà sempre veritat que nosaltres podem abdicar de la nostra condició de fills, però Déu no pot abdicar de la seva condició de Pare. Un pare sempre perdona el seu fill, més encara, l’estima tant que no l’ofèn mai, d’entrada ja ho té tot perdonat. No és Déu qui necessita perdonar (ell ja ho fa sempre), som nosaltres que necessitem la paraula del perdó.
Quan un cristià s’acosta al Sagrament de la Penitència, com la pecadora quan traspassà el llindar de la casa de Simó, ja entrà com una dona perdonada. Ella, com el pecador, es troba en la contrició dels seus pecats, però també amb un amor tant gran, que la fa indiferent a tot i fa que ja sigui del Senyor. El desig i la gràcia de l’Esperit Sant, també la intercessió de la Mare de Déu, fan que un cristià sigui capaç de dir: Em sap greu haver-vos ofès perquè vós sou Bondat infinita. Les paraules de l’absolució són les més dolces que es puguin escoltar mai. Quan un cristià, pobre i humil, s’acosta al Sagrament i posa la seva vida tal com és davant del Senyor, el perdó de Déu davalla damunt d’ell, com una àguila. Reconèixer-se pecador és la primera gràcia, i si algú no sap de què confessar-se almenys hauria de confessar que forma part d’un poble de pecadors i hauria de viure la solidaritat amb els germans que fan el mal. (Recordeu que els pecats d’omissió són els més greus).
Quan celebrem el sagrament del Perdó hem de considerar que nosaltres deixem els nostres pecats allí, però el Senyor abans els prengué en la seva creu i els crucificà en el seu cos. Realment un cristià reconciliat amb Déu pot començar un camí nou i són possibles històries increïbles d’amor. La gràcia del Jubileu pel Poble de Déu (tinc la sospita que més entre els fidels, que entre els pastors) ha calat dins del cor dels fidels. No em refereixo als savis i als entesos, sinó els creients que viuen i moren en la humilitat dels fills de Déu! Els qui han peregrinat als santuaris de la Mare de Déu i allà on han trobat una Porta santa oberta.
No deixem que s’acabi el Jubileu de la Misericòrdia sense rebre el Sagrament de l’Alegria, tota la indulgència l’acompanya. Una indulgència que significa tot l’amor de l’Església a Crist, al cel i a la terra, venen a ell, ja que en la comunió dels sants tot és convertible i tot es comunica. El sagrament de la Penitència és un Sagrament de la Pasqua i una manifestació de la glòria de la seva resurrecció. Deixeu que el Crist pel ministeri de l’Església, mostri, amb paraula íntima i confident, la seva misericòrdia i ens perdoni els pecats. La imposició de les mans en el Sagrament és la gran epiclesi, la gran invocació de l’Esperit Sant, per al perdó dels pecats.
Farem bé que tot el Poble de Déu rebi el sagrament del perdó, també els pastors de l’Església. Fem-ho en obediència del magisteri del papa Francesc. Ell mateix ens n’ha donat exemple. Tots en l’Església, sense excepció, hem de fer nostra la pregària del publicà: Tingueu misericòrdia de mi, Senyor, que sóc pecador. Que els preveres es posin al confessionari per celebrar la litúrgia del perdó i els cristians vindran a ells amb llàgrimes de penediment i en sortiran amb les llàgrimes més dolces, que són les de gratitud. Fins i tot són benaurats els cristians que passen per la humilitat de confessar-se de les mateixes culpes (de vegades durant tota una vida), aquests han après els camins de la humilitat. Creieu-me: tota la misericòrdia de Déu es dóna en el sagrament de la Penitència, plenament, sense mesura i sense condició. És gràcia i només gràcia, regal.
Escoltem aquesta bellíssima obra de Mozart: Misericordias Domini
«Us he estimat a tots, però sapigueu que us he pogut estimar tots perquè el Senyor cada dia m’ha regalat el seu amor».
La Maria de la Canonja, el diumenge a l’alba, a l’hora de Laudes, ha acabat el camí de la fe i ara contempla el Senyor en la glòria de la Trinitat. Qui era la Maria? Una dona cristiana i vivia una santedat amagada. Una filla de Déu, qualsevol, de la raça de les benaurances. Mestra excel·lent de parvulari, havia estat amiga dels infants, perquè ella mateixa tenia cor d’infant. Era menuda, amb el somriure sempre els llavis i va viure pels altres. La seva vida era estimar.
Què va fer la Maria en aquest món? Res i molt. Res des del punt de vista extraordinari i molt des de la quotidianitat. Alegre, feia festa dels rovellons i de les patates fregides, sempre disposada a ajudar, Va acollir una família d’immigrants a casa seva, estimava la seva gran família i els germans del Camí que la trobaran faltar. Quan combregava li resplendien els ulls de joia. Li estic agraït, quan tenia el meu pare malalt a la Canonja, venia i li feia companyia (Gràcies, Maria, al cel hi sereu tots i fareu la més gran de les festes).
Al final de la vida, no gaire temps, va viure a les Germanetes dels Pobres, ben agraïda per tot, allí va esperar l’adveniment del Senyor. Havia après els camins de la pregària... formava part del Camí, amb ells va caminar. No va poder anar a Jerusalem, però ara viu en la Jerusalem del cel. Allí ha acabat el camí de la fe. (Un camí ple de llum i d’himnes.)
Havia nascut a Reus, un dissabte sant i fou batejada el dia de Pasqua. També a l’alba d’un diumenge, el dia de Santa Margarida, va sortir a l’encontre del seu Espòs. A la tauleta de nit li van trobar una carta d’acomiadament que deia: «Us he estimat a tots, però sapigueu que us he pogut estimar tots perquè el Senyor cada dia m’ha regalat el seu amor». Una dona humil, una verge consagrada. Va viure servint primer el seu germà, Mn. Ramon Boqueras, del nostre bisbat, que va morir ara fa molts anys d’accident. Aneu, aneu a la Canonja i pregunteu per la Maria, us puc ben assegurar, que ningú us en dirà mal i us diran que era una dona plena de l’alegria de la fe i amabilíssima. Jo crec que era tant santa que el seu cel serà immens i que està molt, molt a prop, de la Mare de Déu. De vegades vivim enmig de sants i no ens adonem. És una gràcia molt gran viure amb ells.
A la fotografia és la que està darrere de la Germaneta, ja adolorida per l’ancianitat i la malaltia, fent un esforç per participar en les activitats de la residència. La coneixia i els seus ulls, també el seu cor aquí ja esperaven veure Jesús. La van sebollir amb una túnica blanca, resplendent com el seu baptisme. Us deixo amb una cançó que a la Maria li agradava molt. L’escolto amb una gran reverència en memòria seva. És un cant magnífic, inspirat per l’Esperit.
Els dies 20 i 21 de setembre (dimarts i dimecres) són els últims dies per a la inscripció a la Catequesi de Comunió. Passats aquests dies no podrem acceptar més sol·licituds ja que comencem el curs el dia 4 d'octubre. Moltes gràcies. Horari: de 17:30 a 19:30
- Primer curs: infants de 7-8 anys (2n E.P.) La catequesi és dimecres, de 17:30 a 18:45 - Segon curs: infants de 8-9 anys (3r. E.P) La catequesi és dimarts, de 17:30 a 18:45
Dissabte dia 4 de juny, a les 10 del vespre, a la Parròquia de Crist Rei tindrem una Vigília extraordinària per venerar el guant - relíquia del Pare Pio, sant caputxí italià. Aprofitem l'ocasió per demanar a aquest gran sant que intercedeixi davant Déu per tots nosaltres.
El pare Francesco Forgione va néixer a Pietrelcina, província de Benevento, el 25 de maig de 1887. Els seus pares van ser Horaci Forgione i Maria Giuseppa. Va créixer dins d'una família humil, però com un dia ell mateix va dir, mai no va tenir res. Va ser un nen molt sensible i espiritual. A l'Església Santa Maria dels Àngels, la qual es podria dir va ser com la seva llar, va ser batejat, va fer la Primera Comunió i la Confirmació. També en aquesta mateixa Església va ser on als cinc anys se li va aparèixer el Sagrat Cor de Jesús. Més endavant comença a tenir aparicions de la Mare de Déu que durarien per la resta de la seva vida. Va ingressar a l'Ordre dels Frares Menors Caputxins a Morcone al gener de 1903. El dia anterior d'entrar al Seminari, Francisco va tenir una visió de Jesús amb la seva Santíssima Mare. En aquesta visió Jesús va posar la mà a l'espatlla de Francesc, donant-li coratge i fortalesa per seguir endavant. La Mare de Déu, per la seva banda, li va parlar suau, subtil i maternalment penetrant en el més profund de la seva ànima. Va ser ordenat sacerdot el 10 d'agost de 1910 a la Catedral de Beneveto, i al febrer d'aquest any es va establir a San Giovanni Rotondo, on va romandre fins a la seva mort, el 23 de setembre de 1968. Poc després de la seva ordenació, li van tornar les febres i els mals que sempre li van afligir durant els seus estudis, i és enviat al seu poble, Pietrelcina, perquè es restablís de salut. Després de 8 anys de sacerdoci, el 20 de setembre de 1918, rep els estigmes de Nostre Senyor Jesucrist a les mans, peus i costat esquerre, convertint-se en el primer sacerdot estigmatitzat. En una carta que escriu al seu director espiritual els descriu així: "Enmig de les mans va aparèixer una taca vermella, de la mida d'un cèntim, acompanyada d'un intens dolor. També sota dels peus sento dolor".
Més endavant, en l'any de 1940 va projectar un hospital que es va denominar "Casa del Alleugeriment del Sofriment" -el més important del sud d'Itàlia-, la construcció va culminar en 1956. El 20 de setembre de 1968 el Pare Pius va complir 50 anys d'haver rebut per primera vegada els estigmes del Senyor Jesús. El Pare Pius va celebrar la Missa a l'hora acostumada. Al voltant de l'altar van haver 50 grans testos amb roses vermelles per als seus 50 anys de sang ... Als dos dies murmurant per llargues hores "Jesús, Maria!", Mor el Pare Pío, el 22 de setembre de 1968. Els que hi eren presents van quedar molt de temps en silenci i en oració. Després va esclatar un llarg i irrefrenable plor. El funeral del Pare Pío va ser impressionant ja que es va haver d'esperar quatre dies perquè la multitud de persones passessin a acomiadar-se. Es calcula que més de cent mil persones van participar de l'enterrament. En morir van desaparèixer els estigmes amb el qual el Senyor ha confirmat el seu origen místic i sobrenatural.
DONS EXTRAORDINARIS: Discerniment extraordinari: la capacitat de llegir els cors i les consciències. Profecia: poder anunciar esdeveniments del futur. Quan Joan Pau II era encara un sacerdot jove, li va dir que seria papa. Curació: cures miraculoses pel poder de l'oració. Bilocació: estar en dos llocs al mateix temps. Perfum: la sang de les seves estigmes tenia fragància de flors. El 18 de desembre, de 1997, Sa Santedat Joan Pau II va pronunciar venerable al Pare Pius. Aquest pas, encara que no tan cerimoniós com la beatificació i canonització, és certament la part més important del procés. Va ser beatificat per la seva SS Joan Pau II el 2 de maig de 1999 a una solemne Concelebració Eucarística a la Plaça Sant Pere. El 16 de juny del 2002 va ser declarat Sant Pius de Pietrelcina en presència de SS Joan Pau II, en una solemne missa a la Plaça Sant Pere.
El proper dissabte 28 de maig de 2016 a les 22h. tindrem l'Adoració Nocturna extraordinària amb motiu de la Vigília de Corpus Christi. Tindrà lloc al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus i ens acompanyaran les seccions masculina i femenina de l'Adoració Nocturna de Tarragona. Es podrà rebre el do de la indulgència plenària en aquest Any Sant Jubilar de la Misericòrdia. Esteu tots convidats inclosos familiars, amics i coneguts.
Per fi, gràcies a l'aportació d'imatges de diferents persones, aquí tenim el muntatge en presentació de diapositives d'una jornada que va ser molt maca i de la que tenim un record molt especial dins dels nostres cors. Així, amb aquest vídeo, també en podrem tenir un record en imatges. Esperem que us agradi!
Pelegrinatge de Crist Rei al Santuari de Misericòrdia, diumenge 17 d’abril de 2016
No sé quants érem, érem una corrua de gent que, precedits per la Creu del Jubileu baixàvem resant i cantant pel passeig i omplírem el Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia. No importa el nombre perquè a Déu no li agrada que comptem el seu poble, això ja ho fa ell. A la porta del santuari Mn. Estanislau ens rebia com a comunitat i cantant la Salve Regina entràrem a la casa de la Mare de Déu que ens acollia amb un somriure i sota el seu mantell de protecció. El mossèn en nom de tots s’agenollà a la Porta Santa i feu uns moments de pregària.
Celebràrem la santa Missa i al final, abans de la benedicció, el mossèn impartí la Indulgència plenària per tots els presents. Fou un moment molt emotiu: la indulgència forma partir d’aquells regals que el Senyor fa pel cel. Els regals que el Senyor fa per a la vida eterna són els més grans i preciosos.
La processó de les ofrenes s’iniciava: les flors de fe i de caritat per la Mare de Déu, també el pa i el vi per l’ofrena del sacrifici, i la presència de les dues comunitats religioses, tant les religioses de la Consolació com de la Presentació. No hi faltava la relíquia de la Mare Rosa Molas. El Xavier Margalef ho recollí tot i en feu bella pregària en nom de tots.
El pelegrinatge de la Parròquia de Crist Rei al Santuari en motiu de l’Any Jubilar queda inscrit com una bella plana de la història de la parròquia. L’homilia del mossèn fou insistent amb el tema que, si no som una comunitat evangelitzada, no podem ser una comunitat evangelitzadora i que d’això depèn el futur de la parròquia.
Varen col·laborar amb els cants tres nois joves de la Comunitat del Cenacle que vingueren per aquesta ocasió. En record de la diada es repartiren les tradicionals “mides” amb la inscripció “Sota la vostra protecció ens refugiem, oh Santa Mare de Déu” i també unes estampes commemoratives.
Hi havia alegria, molta fraternitat, molts records pels creients de Crist Rei que ens han precedit i que ara viuen a la casa del Pare.
Tothom va rebre el Cos de Crist amb profunda pregària. Creiem que la Mare de Déu va somriure veient una porció de fidels de la seva ciutat celebrant l’Eucaristia jubilar.
Benvolguts, Com sabeu, el Sant Pare considera que tots els mitjans nous de comunicació que tenim a l'abast poden ser aprofitats per evangelitzar, per transmetre el missatge cristià. Si ja fa uns mesos va obrir un compte de TWITTER (petit espai particular on es poden deixar missatges molt breus), fa menys d'un mes en va obrir un altre a l'INSTAGRAM. Tant a Twitter com a Instagram es poden posar textos e imatges però el primer està més pensat per als textos i el segon per a les imatges (fotos o petits vídeos). Així doncs, els qui seguim l'INSTAGRAM del Papa Francesc podem veure unes fotografies acompanyades d'una frase escrita en cinc idiomes (anglès, portuguès, castellà, italià, francès i alemany). El nom d'usuari que fa servir és FRANCISCUS, la frase que apareix sota el seu nom és "I want to walk with you along the way of God's mercy and tenderness." (Vull caminar amb vosaltres pel camí de la gràcia i la tendresa del Senyor). El copyright de les imatges pertany a l'Osservatore Romano.
Com us he dit, les imatges són de gran bellesa i els textos que les acompanyen són una meravella.
Només qui serveix amb amor construeix la pau
Preguem pels pobles d'Equador i Japó, que han patit violents terratrèmols.
Que Déu i els germans els ajudin, enforteixin i consolin.
L'Evangeli és el llibre de la misericòrdia de Déu.
Tendresa: paraula gairebé oblidada i de la que el món d'avui, tots nosaltres, en tenim necessitat!
La vellesa és un temps de gràcia en el qual
el Senyor renova la seva crida.
JOIOSA PASQUA ESTIMATS AMICS I LECTORS D’AQUEST BLOG QUE NO TÉ ALTRE GOIG QUE PARLAR DE JESÚS. A TOTS BENEDICCIÓ I PREGÀRIA I SANTA PASQUA AMB TOTS ELS IDIOMES DEL COR!
En la litúrgia pasqual de la Nit de Pasqua proclama la glòria del Senyor Vivent. Els primers germans no saben com dir-ho: Ha ressuscitat! Ell ha retornat d’entre els morts. És el Primogènit dels germans! El rumor s’escampa... i encara ara es divulgat, com una Bona Notícia que transforma els cors. La nit del món ha estat il·luminada, com retirada per la Llum del Senyor Ressuscitat. La primera creació és no res comparada amb la nova creació, que és la resurrecció de Crist. El Pare no abandonà el seu Fill i la distància entre el Pare i el Fill ha estat retrobada per sempre. Es com si el Pare hagués trobat el Fill i l’hagués abraçat i amb ell tota la humanitat, totes les existències: «Ets el meu Fill, el meu estimat».
La resurrecció de Crist fa que l’home passi del finit a l’Infinit, cridat a Déu. Cridat a la vida. Ell ha obert l’eternitat per tots nosaltres, el paradís de Déu. Sempre serà cert: «Els sofriments que ara passem són lleugers i d'un moment, però van acumulant un pes incomparablement immens de glòria, que durarà per sempre» (2Co4:17) ja que «l’esperança no enganya» (Rm 5:5).
Que ha canviat? Tot. Hem estat batejats en Crist i som una nova criatura, i nosaltres passem de mort a vida, de pecat a gràcia, de l’esclavitud a la llibertat dels fills de Déu. La font de la misericòrdia raja sempre del cor obert de Jesús. La Pascua florida esdevindrà ben aviat Pasqua granada, plena dels fruits de l’Esperit Sant.
Si Crist no hagués ressuscitat no sabriem on són els nostres difunts. No sabríem a quin Déu pregar, no tindríem els sagraments, no tindríem l’amor de Déu que ha estat vessat en els nostres cors i ens fa dir Abbà Pare (Rom 5:5) Aquest amor ens fa incansables per estimar i ens dóna l’esperança de què, d’ençà del Tot s’ha consumat de Crist a la creu, tota la història es consuma en la gran misericòrdia de Déu. El temps dels homes avança gris i obscur, marcat per la monstruositat del mal, però no es tanca en sí mateix, per la resurrecció s’obre cap a Déu i a la seva gran misericòrdia (escric sota la impressió dels dolorosos atemptats de Brussel·les). L’Església sap que la Creu gloriosa del Senyor marca un límit al mal, més enllà del qual aquest no pot passar.
No falteu a la Vetlla Pasqual! Aquesta celebració -amb una sèrie d'elements especials que ressalten el contingut fonamental de la nit: el Pas de Jesús de la mort a la Vida- és la missa més important de l'any. A la nostra parròquia començarem a les 10 del vespre, una hora abans que l'any passat, per facilitar al màxim l'assistència.
L'any 2014, el Papa Francesc, en el tradicional Via Crucis de Divendres Sant, va incloure una pregària que avui us copiem aquí, per meditar-la. És de Sant Gregori Nazianzè (229-369) un dels més importants religiosos de l'Església grega, venerat com a sant per la majoria de confessions cristianes.
Pregària
Si no existissis tu, el meu Crist, em sentiria criatura acabada. He nascut i em sento dissoldre, com dormo, descanso i camino, em poso malalt i em recupero, m'assalten sense nombre els turments, gaudeixo del sol i de tot el que fructifica a la terra. Després moro i la carn es converteix en pols com la dels animals, que no tenen pecats. Però jo, què tinc més que ells ? Res sinó Déu, si no existissis tu, Oh, Crist meu, em sentiria criatura acabada. Oh, Jesús, guia'ns des de la creu fins a la resurrecció, i ensenya'ns que el mal no tindrà l'última paraula, sinó l'amor, la misericòrdia i el perdó. Oh, Crist, ajuda'ns a exclamar novament: ahir estava crucificat amb Crist, avui sóc glorificat amb Ell. Ahir havia mort amb Ell, avui estic viu amb Ell. Ahir estava sepultat amb Ell, avui he ressuscitat amb Ell.
Sant Gregori Nazianzè
Escoltem aquesta coral de La Passió segons sant Mateu, de J.S. Bach, que tantes vegades hem cantat a la nostra Parròquia. A sota us posem les primeres estrofes en català.
Jesús estén els braços
i abraça tot el món.
Als seus botxins es lliura
vestit d'indignitat.
I es fa per causa nostra,
anyell d'expiació
quan al Pare etern s'immola,
sotmès i destrossat.
La carn d'assots marcada,
d'espines coronat,
és Déu i en creu expira,
clavat de mans i peus.
La llança el pit li obria,
els homes l'han befat...
Oh mort que ens dones vida!
Oh, glòria de la creu.
Avui, a la nostra Parròquia, a 2/4 de 6 de la tarda, Celebració de la Passió i Mort del Senyor. (Després de la celebració durant mitja hora silenci pels fidels que vulguin pregar davant de la Creu del Senyor)
