Veniu, Esperit Sant, tresor de tot bé

L’Esperit Sant és Déu mateix vessat com amor en els nostres cors.
Amor que ens abrusa i empeny i fa de nosaltres un temple.

L’Esperit és el do de Jesús. Ell va venir i va morir per donar-nos l’Esperit Sant.
La Pasqua florida ha esdevingut granada, plena dels fruits i dels dons de l’Esperit.
L’Esperit és humil, quasi imperceptible, pacient i bondadós.
L’Esperit és donat als qui preguen humilment i els fa amics de Déu.
L’Esperit és una abraçada d’amor entre el Pare i el Fill que ens pren a nosaltres.
L’Esperit dins nostre crea el desig de la pregària.
L’Esperit dins nostre crea el desig de l’amor.
L’Esperit sostè l’esperança de l’Església.
El desig i l’obra de l’Esperit és que nosaltres visquem la vida del Crist glorificat.
L’Esperit no es vol glorificar a sí mateix, vol glorificar el Crist en nosaltres.
L’Esperit és foc, aigua viva i alè.
L’Esperit provoca en nosaltres la lloança del Senyor i ens alegra.

UNA JOIOSA PENTECOSTA DE L’ANY 2015!!

La Pentecosta fa resplendir encara més el camí, la vida i la mort del gran Arqiebisbe Oscar Romero d'El Salvador, des d’avui beat. Ens unim al goig de les Esglésies de Llatinoamèrica. Màrtir de la justícia i amic dels seus sacerdots i dels pobres. Un veritable pastor de l’Església que, a semblança de Crist, donà la vida pels seus germans. Glòria dels pastors i portador de l’Esperit que es manifesta, com diu l’antiga pregària: (Pare dels pobres).

Conèixer i entendre Santa Teresa de Jesús (I)

Teresa de Jesús és immensa en la seva pregària, una dona desbordant. Quasi increïble si no fos perquè posava en pràctica tota la seva experiència espiritual, testimoniada en les seves obres, la seva caritat i els seus treballs per la reforma de l’Orde del Carmel i per l’Església.

És relativament fàcil conèixer la biografia de Santa Teresa (s’ha escrit tant sobre ella!), però no és fàcil entendre-la. Només aquells que es prenen seriosament la pregària en la seva vida poden arribar a comprendre alguna cosa, només alguna cosa, de la seva experiència espiritual.

Hi ha una biografia exterior i una biografia interior. La història de santa Teresa és la història de la seva pregària i només podem tenir accés a la biografia interior si donem temps a la pregària i a la contemplació. Aquesta és sempre àrdua, fidel i humil. És una pregària de cada dia. Moltes vegades és suportar el silenci davant de Déu fins que Ell se’t fa present. És com un esperar davant d’una porta per veure si et deixen entrar sense saber quan obriran. Ella mateixa ho diu en el Llibre de la Vida, quan compara la pregària al pagès que ha de treure l’aigua del pou esforçadament. En un segon estat, quan l'aigua li arriba a través de la sínia, però una cosa i l’altre (el pou i la sínia) són molt diferents de quan l’aigua li arriba des del riu i, encara cosa més gran, quan l’aigua cau del cel per la pluja. Llavors, l’orant ja no ha de fer res, tot ho rep com un do i una gràcia.

Sínia

Recordem el seu text:
"La oración es la puerta por donde Dios entra en el alma. Abierta ésta -la de la oración - Dios se comunica con todas sus gracias; cerrada esta - la de la oración - Dios no se comunica ni sus gracias. En otras palabras: cerrar la puerta es dejar el huerto sin regar. Con otras palabras; abrir la puerta es regar el huerto yendo de menos a más, porque quien se empeña en regar -orar - tendrá un día la experiencia “de la lluvia”.

En el vídeo us posem uns fragments que manifesten molt bé com els orants s’entenen entre ells, es coneixen i s’intueixen, com ara Teresa i Joan de la Creu.

Cristians perseguits i camps de refugiats

Ooberfuse és una banda electrònica de Woolwich, Londres que ha dedicat una cançó a les persones desplaçades que viuen en camps de refugiats. Al principi podem sentir António Guterres, alt comissionat de les Nacions Unides pels refugiats que diu el següent:

"No hi ha una solució humanitària per aquesta tragèdia.
Aquesta gent pot rebre tendes, pot rebre menjar, pot rebre aigua...
però això no és el que ells volen,
el que ells volen és poder retornar a les seves llars
i recomençar les seves vides"

Acte seguit, el vídeo continua amb la veu de Mons. Bahar Mati Warda, arquebisbe d'Erbil, començant a pregar el Parenostre... sentir la seva veu emociona. I, després, ve la cançó, amb les imatges gravades al camp de refugiats de Bahirka. Un cant d'unitat, esperança i d'amor. La lletra de la tornada diu:

En la nostra esperança,

en la nostra fe,

en el nostre amor,

nosaltres som u.

Mai estaràs sol

en aquest somni

perquè nosaltres som u.

Erbil és la capital del Kurdistan iraquí, seu del govern autònom kurd i una ciutat molt important a l'Iraq després de Bagdad, Basora i Mosul. És una de les ciutats més antigues que han estat habitades permanentment.

Si feu clic AQUÍ anireu a una entrevista a Mons. Bashar Mati Warda publicada avui just fa un mes a la web de la fundació de la Santa Seu "Ajuda a l'Església necessitada". No és llarga i val la pena llegir-la.

Un vídeo que cal veure...

A vegades, navegant per la xarxa, trobem coses que ens arriben al cor. Això és el que m'ha passat a mi amb aquest vídeo. Fixem-nos ben bé en el què ens explica, és en anglès però està subtitulat en castellà. És una autèntica lliçó de bondat.

Uns nois, per provar la reacció de la gent, van pel carrer i, quan veuen algú que està assegut menjant, els diuen "Tinc gana, me'n pots donar una mica?". Les primeres reaccions són totes negatives.

Després decideixen fer un pas més: llavors són ells qui regalen menjar a una persona... i, uns minuts més tard,... No, no us ho explico, més val que mireu el vídeo. Val la pena:

Una missió acomplerta

En la mort de l’estimat Mn. Jaume Macaya Prats (Diaca)

El dissabte passat celebràvem les exèquies de Mn. Jaume Macaya, de 92 anys, que servia a la nostra parròquia, en aquests darrers anys des de la pregària i d’una ancianitat oferta amb tantes limitacions i sofriments. Havia estat ordenat diaca l’any 1986, era el primer diaca ordenat de l’arxidiòcesi, després de la restauració del diaconat permanent després del Concili Vaticà II.

Va fundar la Llar de Jesús, que era un centre d’acolliment i un menjador social de la ciutat de Reus, quan encara llavors els serveis socials eren precaris. En tot l’ajudà la bondat de la seva esposa, Antònia. La Llar de Jesús va esdevenir un centre d’acolliment dels pobres i una escola d’evangelització i de solidaritat. Hom recorda a Mn. Jaume amb un carretó recollint a botigues i particulars aliments pel menjador de la Llar de Jesús. Ni l’oli ni el pa van faltar mai en aquella casa, tampoc l’amor en què tothom era atès. La missió de Mn. Jaume era del cel. Obeeix a una profunda experiència espiritual i és una resposta a una pregària. «Senyor, què voleu que faci?». I li fou dit: «Dóna menjar als meus pobres». Així ho va fer, amb humilitat i sense cap mena d’ostentació. Era una missió del cel i no podia vanagloriar-se’n. Ho feia perquè ho havia de fer i perquè comprenia que era la voluntat de Déu. Per això no s’entretenia amb cap consideració sobre ell mateix i els altres: allò important era la missió.

La dolcesa del cor i les seves entranyes de misericòrdia pocs les van descobrir. No permetia pas que la coneguessin, perquè sabia que tot era un do de Déu. Era la negació de tota auto-referencialitat. Ell volia que les obres bones que feia fossin motiu perquè els homes lloessin Déu, no a ell. No pas amb paraules, sinó amb les obres va predicar l’Evangeli i va sostenir el Calze de l’amor de Jesús.

El Dr. Ramon Torrella l’ordenà diaca i la seva ordenació confirmava la seva vida i el seu servei, i el feia sagrament del Crist. Ell ha passat de mort a vida perquè ha estimat els germans i ara ha rebut la investidura reial promesa als servidors dels germans: «Vosaltres sou els qui heu perseverat amb mi en els moments de prova, i així com el meu Pare m'ha concedit la reialesa, jo també us la concedeixo a vosaltres: menjareu i beureu a la meva taula en el meu regne, (Lc 22,28ss). Mn. Jaume portà la creu de Jesús dins del seu cor. Amb la creu del desposseïment de tot va lliurar la seva ànima a Déu, havent rebut la benedicció del seu arquebisbe i del seu rector i amb la companyia de la seva esposa i dels seus fills.

Quan l’acomiadàvem, els preveres i els diaques allí presents veneraven amb un gran amor el fèretre. Algun dia es divulgarà – si es voluntat de Déu – la seva experiència espiritual, completament amagada als ulls del món. Que siguem dignes de la seva memòria, ell va escriure una teologia del diaconat no pas en la teoria, sinó en la seva pròpia vida. L’Església i la ciutat de Reus queden honorades per la seva vida. Fins al cel, estimat Mossèn.

Escoltem l’al·leluia de la bona de la Sussane Boyle, una dona plena de bondat i que abans de ser coneguda cantava al cor de la seva parròquia i tenia cura de la seva mare anciana.

Sant Jordi i les roses d'abril...

...I, entre totes les roses, la més estimada i la més perfumada de les olors del Verb, Maria, invocada a Montserrat. Ells dos són els patrons d’aquesta llenca de terra que estimem, Catalunya. Com hem de pregar que la Mare de Déu de Montserrat il·lumini la catalana terra i les Esglésies que peregrinen en aquest país!

Sant Jordi és el patró de l’antiga corona catalano-aragonesa i és venerat al Principat i en molts llocs dels Països Catalans. Sant Jordi, que a la litúrgia grega és anomenat el megalomartyr, el gran màrtir entre els màrtirs, és venerat des d’antic en l’Església de l’orient i d’occident. Originari de la Capadòcia, era un jove soldat que morí màrtir durant la persecució de Dioclecià, el dia 23 d’abril de 303 a Nicomèdia. En tenim prou de saber que estimava Jesús.

El seu culte es va estendre des d’antic a totes les Esglésies. No se saben gaires coses amb certesa de la seva vida i el papa Gelasi diu: «Es un nom que ha de ser venerat, encara que els seus actes només siguin coneguts per Déu». Des del temps del rei Joan II és patró de la Corona catalano-aragonesa i és venerat tant a València (com a Alcoi), a les Illes i a l’Aragó. Els orientals celebren amb molta festa la memòria del màrtir, sobretot a Grècia, a Rússia i a Ucraïna.

Naturalment la llegenda del drac i de la princesa és molt posterior. És bonic que a Catalunya regalem una rosa a les persones que estimem i un llibre. La sensibilitat i la cultura honoren els pobles.

Una bona diada de sant Jordi per a tots i un desig de pau a casa i a tots els pobles del món i també una bona festa i felicitats als qui porten el nom de sant Jordi, tant entranyable.

El mare nostrum esdevingut un cementiri

El mateix mar tan a prop de la nostra ciutat, el Mar Mediterrani, el nostre mar que deien els antics, fa temps que és testimoni del naufragi i de la mort de tants immigrants que, procedents de les costes d’Àsia i d’Àfrica, hi troben la sepultura. El naufragi i la mort de embarcació que transportava uns vuit cents cinquanta immigrants la nit del dissabte al diumenge passat ens omple el cor de tristesa.

El sant Pare el diumenge passat gairebé plorava quan denunciava davant del món aquesta notícia, realment vergonyosa per a les societats modernes i civilitzades. Els qui han mort eren pobres, que fugien de la guerra i de la pobresa. Quan pujaven al vaixell –enganyats per uns traficants de la mort- no feien altra cosa que buscar la felicitats per ells i pels seus fills. Esgarrifa de pensar que les dones i els nens estaven tancats a la bodega del vaixell! Déu meu! Són pobres, sense papers, indocumentats, anònims. Llur defunció no podrà ser escrita en lloc perquè no hi ha noms.

Cal felicitar la bona gent italiana que no dubta de posar els mitjans per auxiliar. Ha estat impressionant el testimoni de dol de la gent de Catània que ha rebut els sobrevivents. Com també dels habitants de l'illa de Lampedusa on la bona gent corre a la platja per auxiliar als grups d'immigrants.

El nostre mar no ha de ser un cementiri, ha de ser un lloc d’encontre i lloc de pas, no pas de mort. Per nosaltres no tenen nom, però per a Déu sí que tenen nom. I Déu, que sap el nom de totes les estrelles i les crida una a una pel seu nom, sap el nom de tots aquests homes i aquestes dones, i els seus nadons, que troben sepultura en el mar on els estius ens banyem.

La immigració clandestina té una causa primera: la pobresa o la violència present ens els països d'origen. Que la comunitat Europea prengui mesures sense tardança per trobar solucions a problemes tant difícils i dolorosos com la immigració il·legal i clandestina. Que mai més s'hagin de veure aquests vaixells sobrecarregats, destinats al naufragi i a la mort.

Acabem amb aquestes paraules del Papa Francesc diumenge passat:

"Dirijo un angustiado llamamiento para que la comunidad internacional actúe con decisión y prontitud para evitar que tragedias similares vuelvan a repetirse. 
Son hombres y mujeres como nosotros, hermanos nuestros, que buscan una vida mejor: con hambre, perseguidos, heridos, víctimas de guerras, buscan una vida mejor. Buscaban la felicidad"

Conferència "Un nou alè amb el Papa Francesc"

Conferència, divendres, 17 d'abril a un quart de 9 del vespre

"Un nou alè amb el Papa Francesc"

A càrrec de Mn. Francesc Romeu, periodista i prevere

No falteu!!

Concert del Cor Gaudí i l'OCTa a la Parròquia

Aquest proper dissabte, dia 18 d’abril, a 2/4 de 7 de la tarda podrem gaudir d’un magnífic concert a la parròquia.

El Cor Gaudí de noies del Conservatori de la Diputació de Tarragona a Reus i l’Orquesta de Cambra de Tarragona (OCTa)

Us esperem!

L’hora de l’Al·leluia ha arribat: És Pasqua!

"Pere i l'altre deixeble van sortir cap al sepulcre.
 Corrien tots dos junts, però l'altre deixeble s'avançà a Pere i va arribar primer al sepulcre," (Jn 20,3-4)

Crist ha ressuscitat, donem-nos la pau als uns als altres,

Crist ha ressuscitat, alegrem-nos tots,

Crist ha ressuscitat, que tota l’Església ho celebri!

Crist ha ressuscitat: estimem-nos els uns als altres!

SURREXIT DOMINUS, AL·LELUIA!

REINA DEL CEL, ALEGREU-VOS!

En la litúrgia de la Pasqua antiga hi ha un moment en què el diaca demana al bisbe que entoni l’al·leluia. «El temps de l’al·leluia ha arribat, entoneu-lo» i, com una mena de respirar profund, l’al·leluia s’entona, in crescendo, fins que està als llavis i al cor de tots. Es l’al·leluia de la Pasqua: Crist ha ressuscitat! Ell és amb nosaltres per sempre! Ell ha inaugurat per nosaltres el Misteri de la Pasqua. Jesús ha posat la humanitat de cara a Déu, la mort ha estat vençuda i l’amor ha estat més fort que la mort. N’ha resultat victoriós. No hi ha alegria més gran, més íntima, més profunda que la del Crist Ressuscitat i vivent. És Déu Pare que recull tot el dolor del Fill i tot el seu amor i el ressuscita i el dóna al món.

Recollim tots els tresors de la gràcia que el Senyor ha posat davant nostre, són els trofeus de la seva victòria. Que la felicitació de la Pasqua arribi a qui presideix la Santa Església: el Papa Francesc, que arribi allà on els cristians, germans nostres, coneixen de prop la persecució. Que la felicitació de la Pasqua arribi a tots els fidels de la comunitat parroquial. Que la felicitació de la Pasqua arribi a tots els homes i dones de bona voluntat. I també a vosaltres, lectors d’aquest blog, que no té cap altra voluntat sinó la de donar testimoni de l’amor de Crist. Us felicitem i preguem per tots vosaltres, Déu sap el nom de cadascú i reparteix com vol totes les pregàries.

Gaudim i cantem aquesta magnífica peça musical "Cristo nostra Pasqua"!

Dissabte Sant

Dissabte Sant és un dia de pregària, de reflexió i de silenci, silenci ple d'expectació i esperança... Ens aturem en una jornada de recolliment al costat del sepulcre, tot esperant  la celebració de la VETLLA PASQUAL, la gran festa de la Resurrecció del Senyor i la Missa més maca de l'any.

No falteu a la Vetlla Pasqual, aquesta celebració -amb una sèrie d'elements especials que ressalten el contingut fonamental de la nit: La Pasqua del Senyor, el seu Pas de la mort a la Vida- és la missa més important de l'any. A la nostra parròquia començarem a les 11 de la nit.

Divendres Sant de la mort del Senyor

LA CELEBRACIÓ MÉS IMPORTANT D'AVUI, DIVENDRES SANT, ÉS LA CELEBRACIÓ DE LA PASSIÓ I MORT DEL SENYOR, A LES 17:30 DE LA TARDA A LA PARRÒQUIA


Avui, per reverència a la mort del Senyor no escriurem cap paraula nostra. Avui la Paraula ha estat crucificada i l’Esperit ha estat donat a l’Església. Al Senyor li van prendre tot, fins i tot la vida. En aquest món només li quedava la seva Mare i aquesta ens la donava com a testament: Fill, aquí tens la teva mare. Siguis qui siguis, a tu que llegeixis aquest blog, et diem: «El Senyor ha donat la vida per tu».

Responsoris de la Litúrgia de l’Orient:

Avui la Verge Immaculada, mirant- vos elevat a la creu, oh Verb, sofria amb les seves entranyes de mare. * Amb el cor traspassat i sofrint des del més íntim del cor fou consumida pels sofriments, * per això ella clamava: «Ai de mi, fill meu, ai de mi, llum del món, * ¿perquè t’haig de veure crucificat? ¿elevat davant meu, oh Anyell de Déu?» * I els àngels clamaven: «Oh gran i incomprensible Senyor, glòria a vós!»

Tota la carn santíssima del nostre Salvador ha suportat ignomínia per nosaltres: * el cap, les espines; el rostre, les escopinades;* les galtes, les bufetades; * l’esquena, els assots, * la boca, la fel barrejada amb vinagre; * les oïdes, les blasfèmies; * les mans, la canya de la mofa;* tot el cos estirat damunt la creu, les mans i els peus, els claus; i el cor, la llança. * Oh Senyor, que heu patit per nosaltres i us heu abaixat perquè nosaltres fóssim elevats al vostre Regne. * Senyor, Salvador nostre, tingueu pietat de nosaltres.


Escoltem els monjos del monestir de Strensky interpretant l'himne "calli tota la carn". Aquest himne ortodox es canta a les esglésies russes quan es commemora el Divendres Sant de la passió, crucifixió i mort de Jesús:

I, per acabar les reflexions d'avui, us posem l'enllaç a una pàgina on trobareu en vídeo unes paraules del Sant Pare. Són 2 minuts i 13 segons en que el Papa Francesc ens parla sobre la importància de la humilitat. Hi podeu accedir fent clic AQUÍ.

US RECORDEM QUE AVUI ÉS DIA DE DEJUNI I ABSTINÈNCIA

Dijous Sant

Tinc desig de celebrar la Pasqua amb tu

És Dijous Sant i aquest vespre comença la celebració de la Pasqua amb la Missa del sant Sopar del Senyor. Anirem a la sala alta on hi ha el Senyor que, havent rentat els peus els seus deixebles, es dóna eucarísticament amb el pa trencat i repartit i amb la copa de la nova aliança. Són el seu Cos i la seva Sang preciosa. Jesús és l’amfitrió i l’amor mateix para taula. Es dóna amb les seves pròpies mans (manibus suis se dat). En aquelles mans de Jesús trencant el pa hi ha tota la seva vida: les seves pregàries i els seus secrets, la crida dels deixebles, la predicació de la Galilea, els silencis de Natzaret, l’amor de la Mare sempre propera dins seu, l’amor amb què havia mirat les persones i les havia guarit, els camins i la pols dels camins, les albades i les mirades sobre el mar... tota la seva vida estava en aquelles mans que trencaven el pa, però també el que encara faltava: la seva passió i la seva mort. Tot estava allí. I tot ho donava a l’Església.
Deixem-nos estimar per Jesús, deixem que s’agenolli als nostres peus i ens els renti, deixem-nos mirar per Jesús i mengem el seu Pa. Són les mans de Jesús, les “mans santes i venerables” que diu la litúrgia de l’Església avui. Diem-li una i mil vegades: “oh Jesús, sempre més estimat, et dono les gràcies per convidar-me a la teva taula”. Mira com porto el cor, mira la meva pobra fe i la meva pobra caritat, però tu m’has convidat”. Ningú em pot treure fora, ningú, perquè ets tu qui m’ha convidat. Tinc lloc a la teva taula, amb els meus germans. Humilment rebo de tu el Sagrament del teu amor, com qualsevol membre de l’Església, com qualsevol membre del Cos de Crist, que tot orgull finalment mori en mi. Tot és gràcia.

“Preneu i mengeu .. beveu-ne tots”. Avui l’Església se sent plena d’estupor pels regals del Senyor. Ell demà anirà a la creu, però ens ha deixat l’Eucaristia i el manament de l’amor. L’Eucaristia és el Do més gran del Senyor, ens uneix els uns als altres, ens uneix al Senyor que per nosaltres ha mort, ens porta cap el Pare, anticipa el Regne de Déu, és penyora de vida eterna, crea el misteri de l’Església. Es obertura cap al cel i cel obert sobre nosaltres. El Pa que aquella nit el Senyor va repartir és repartit pels segles per l’Església, és el seu tresor, el seu secret, el seu amor. Allò més íntim que té l’Església. Es el Senyor qui li ha donat, només el Senyor. L’Església no es dóna a sí mateixa l’Eucaristia, la rep del seu Senyor i del seu Espòs, agraïda, confosa per tant d’amor, amor que realment enamora.

Escoltem el Ave verum de Mozart i disposem-nos a viure la Pasqua

Escoltem també "Lord I need you" (Senyor, jo et necessito) la cançó que va ser interpretada durant l'adoració eucarístia a la Jornada Mundial de la Joventut 2013, a Rio de Janeiro

--- o O o ---

OFICIS DE SETMANA SANTA

DIJOUS SANT
De 6 a 7:30 de la tarda.- Confessions.
8 del vespre.- Missa del Sant sopar del Senyor
11 h fins a les 12 h.- Hora Santa

La parròquia es tancarà a les 2h de la matinada

A les 01 h. OFICI DE LECTURA DEL DIVENDRES SANT

DIVENDRES SANT
9:30 h.- Laudes de l’Ofici de Tenebres
10 h.-  Via crucis
17.30 h.- Celebració de la Passió i mort del Senyor 

Després de la celebració silenci de pregària

davant de la creu fins a les 19h.

DISSABTE SANT
10h.- Laudes

DIUMENGE DE PASQUA
11 de la nit del Dissabte.- VETLLA PASQUAL.
10 h del matí.- MISSA DE PASQUA
12 h del migdia.- MISSA SOLEMNE DE PASQUA
7 de la tarda.- VESPRES BAPTISMALS

Al vespre de Pasqua no hi ha Missa

La Missa durant la setmana de Pasqua serà cada dia a les 10 h del matí

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXXII).

Pel Dimecres Sant...

Així us tracten, Pare meu
La meditació dels sants sofriments de Jesús (3)

En els sofriments de Crist cal considerar no només els físics (la flagel·lació i la crucifixió); aquests no són res comparats amb els sofriments espirituals. Jesús és el Fill de Déu i la persona del Verb fet home. Jesús és l’home més sensible de l’univers. I sap que el rebuig a la seva persona és el rebuig al seu Pare. Es un dir: «Així us tracten, Pare meu». Això no es pot escriure ni pregar sense plorar. El Pare sofria en el Fill i el Fill sofria pel Pare perquè viuen en el mateix Esperit de l’Amor. 
Són misteris molt alts que els cristians només hi podem entrar en la pregària. Si humanament el dolor més gran és quan l’amor és refusat, més encara si l’amor és gratuït, a canvi de res, i encara més si és divinament. 
El dolor més gran del Fill era que el Pare no era estimat, i no per això el Pare deixarà d’estimar al món que ha creat, i cada existència humana que ha vingut en aquest món. Encara l’estimarà més. El Pare ens ha estimat més a nosaltres, en aquesta teodramàtica, que al seu propi Fill. Allò més d’admirar és la gratuïtat de l’amor, un amor immens, sense límits, que ho embolcalla tot, no creients i creients. Aquesta és la propietat positiva en Déu, l’amor, que no té la propietat negativa per a ser. Va més enllà de la lògica dels homes. Tot convergeix en la geometria de la creu i en la matemàtica infinita de Déu. 
Benaurats els qui han rebut el do de la fe: els cristians no creuríem en un Déu que no fos aquest! Allò més increïble és que, havent passat més de dos mil anys, encara adorem la creu de Jesús i celebrem la seva Pasqua. També aquest any 2015, ocupant la seu de Pare el Papa Francesc, pel qual tota l’Església prega i en dóna gràcies a Déu.

Avui repetim vídeo perquè ens sembla que aquest cant "In manos tuas Pater", de Taizé, ens pot ajudar molt a reflexionar i pregar sobre el que acabem de llegir:

Cada dia de Quaresma és un regal i un goig (XXXXI).

AVUI, DIMARTS, A LES 8 DEL VESPRE, CELEBRACIÓ COMUNITÀRIA DEL SAGRAMENT DE LA PENITÈNCIA... DIJOUS SANT SERVEI DE CONFESSIONS INDIVIDUALS, DE 6 DE LA TARDA A 2/4 DE 8 DEL VESPRE.

Pel Dimarts Sant...

El centre de la confessió no són els nostres pecats,
sinó la misericòrdia de Déu.

Es propi d’un cristià rebre, al final del camí de la Quaresma, el Sagrament de la Penitència. No cal complicar-ho massa, s’hi va i prou. El sagrament del perdó és un regal molt gran de Jesús. No us fieu de les persones que tot ho fan bé i que es creuen que no fan mai res malament. ¿Qui de nosaltres pot dir que estima prou? Humiliar-nos davant del Senyor no ens ha de doldre. Només la creu de Jesús mereix la nostra humiliació. Se n’ha fet digne. Perquè Ell s’ha humiliat davant de tots en la seva santa creu, mereix i és digne de confiança perquè ens humiliem davant seu. 
El sagrament no és ni una sessió de psicologia, ni menys d’introspecció o històries d’aquest tipus... és un esdeveniment de gràcia. Vaja, que rebre el sagrament de la reconciliació és una alegria. Què costa anar-se a confessar? Res. Només un gest i unes paraules que de vegades no sabem dir, però que el confessor sap recollir i comprendre, perquè el centre no són els nostres pecats, que no són ni tants ni tant greus, sinó el perdó del Senyor, que li plau sempre dir-nos la paraula de perdó, a cadascú, gairebé a cau d’orella. 
Quan un creient és reconeix pecador davant de Déu, el perdó de Déu davalla damunt d’ell com una àguila. Què no faria algú per escoltar les paraules més dolces que mai ningú pot escoltar? Són aquelles paraules que diuen: «Jo t’absolc dels teus pecats en nom de la Santa Trinitat». És com un dir: «tu ets més important que les treves equivocacions» i no pels teus pecats ets menys estimat. A més si voleu ajudar a un sacerdot veritablement. «Aneu-vos a confessar», perquè llavors fa el que li és més propi, altrament es converteix en una mena d’animador pastoral o treballador social. També cal buscar bons confessors, amb els anys de no fer-ho, n’han perdut l’art, però n’hi ha. No anar a rebre el sagrament del perdó és com trobar-se davant el més bell dels mars i no posar els peus a les onades.

En aquest blog, 

a la pestanya "AGENDA/AVISOS" ,

teniu tota la programació de Setmana Santa.