Revolució al Brasil

El Papa Francesc aquesta setmana és al Brasil per a presidir les Jornades Mundials de la Joventut. Brasil és un gran i bell país, complex des de tots els punts de vista. És una societat que manifesta una gran diferència entre una classe opulent i uns immensos sectors de pobresa. Aquesta és palpable a les anomenades favelas situades al voltant de les grans ciutats. Allí hi viu tanta gent que només té la seva pobresa.

El San Pare, conscient d’aquesta situació, ha fet signes eloqüents d’una Església que vol ser dels pobres i pels pobres. Empra no un cotxe de magnat sinó un senzill utilitari i, sense dubtar-ho, ha volgut començar la seva visita apostòlica al Santuari de la Aparecida (la Mare de Déu dels pobres de Brasil) i ha volgut visitar la favela de Varghina, a la zona nort de Río de Janeiro, on ha proclamat la necessitat d’erradicar les formes de pobresa i d’alienació de l’ésser humà. Hi haurà temps de valorar l’ensenyament del Papa al Brasil, amb les seves paraules i, sobre tot, amb els seus gestos.

Les típiques manifestacions de protesta en contra de les visites papals s’han dissolt, han comprès com mai en la història del papat que, el Papa Francesc és germà i amic dels pobres: és d’ells. Les primeres paraules van ser aquestes: “No porto ni or ni plata, només porto Jesucrist que és l’únic que tinc”.

Els brasilers tenen un gran cor i el Papa Francesc ha entrat dins d’aquest cor. La pluja que acompanya la seva visita és un signe de la benedicció de Déu.

Rebuts al Pòrtic de la Glòria

La Parròquia de Crist Rei, com també ho han fet tots els ciutadans del nostre país sent profundament el dolor de tantes famílies afectades pel tràgic accident ferroviari del dia de Sant Jaume a Galícia. No hi ha paraules per a consolar. Només ho podem fer fent nostre el seu dolor i pregant per ells.

També encomanem a la misericòrdia del Pare del Cel a totes les persones que han mort; com ha dit l’arquebisbe de Santiago de Compostela, ells han acabat la peregrinació i seran rebuts al Pòrtic de la Glòria. Que reposin en pau.

Aquesta tarda a la Parròquia se celebrarà l’Eucaristia en memòria seva.

Un estiu de lectures (III)

I arribem a la tercera entrada de les que, en el nostre blog, hem dedicat a la recomanació de llibres per l'estiu. En aquest cas són lectures:

- Per a grans i més grans

"Viure a fons", de Lluís Armengol
Editorial Claret, Col·lecció Eines, núm. 26. 128 pàgs.

El llibre és un recull d'articles que intenten ajudar-nos a ser millors, a recomençar cada dia amb aquella Esperança capaç de ressuscitar-ho tot. Ens diu que la nostra vida és una alternança de primaveres i tardors. La Bona Nova de Jesús és la que dóna sentit a la nostra vida.
Segons el jesuïta el món està ple de "llumetes" que poc a poc aniran vencent la foscor. La nostra vida se'ns fa molt difícil sinó tenim pau al cor.
Cal mantenir sempre el bon humor, ja que això demostra que és més fort que les dificultats.

"L'encontre amb Déu: experiències de vida i de pregària", de Martí Ávila

Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Col·lecció El Gra de Blat. 252 pàgines.

Comença el llibre fent unes profundes reflexions sobre la pregària. Després ens parla d'uns importants personatges Bíblics, de l'Antic i Nou Testament, del seu pelegrinatge.
Ens explica unes experiències i vivències de la trobada amb l'Altre i els altres, de la vida en majúscula i en minúscula.
És un llibre que t'ajuda a descobrir Déu, contemplant com ho han fet moltes persones al llarg de la història.

"Paraules per a moments difícils", de Josep Maria Alimbau
 Edicions STJ. 208 pàgs.

El llibre ens presenta testimonis i temes de la vida diària que ens interpel·len, que ens ajuden a sortir de nosaltres mateixos i a vèncer els nostres egoismes.
Hi trobem paraules que marquen pautes, paraules acollidores, paraules que consolen, paraules que són un estímul per continuar endavant, paraules que ensenyen a viure i a créixer com a persones. També comenta que fan falta joves de grans ideals, que donin més importància a ser que a tenir, que sàpiguen estimar de veritat.
Fa un extens comentari quan ens parla de l'avui, d'estimar, de la felicitat, de la malaltia, dels moments difícils, del sofriment.
És un llibre amè de llegir i profund en totes les seves idees.

Les homilies de cada dia del Papa Francesc (6)

Fragments de l'homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta el 7 de juliol de 2013

“Vi nou en bots nous”. “La doctrina de la llei s’enriqueix, es renova amb Jesús”. “Jesús fa noves totes les coses”.

“En la vida cristiana, també en la vida de l’Església, hi ha estructures antigues, estructures caduques: cal renovar-les! I l’Església sempre hi ha prestat atenció, en el diàleg amb les cultures... Sempre es deixa renovar segons els llocs, els temps i les persones. L’Església sempre ha fet aquesta tasca! Des del primer moment, recordem la primera lluita teològica: 'per ser cristià cal dur a terme tota la pràctica jueva, o no? No!' Van dir que no! 'Els gentils poden entrar com són: gentils... Entrar a l’Església i rebre el bateig'. Va ser una primera renovació de l’estructura...”.

“I l’Església sempre ha anat endavant així, deixant que l’Esperit renovi aquestes estructures, estructures d’esglésies. No tingueu por d’això! No tingueu por de la novetat de l’Evangeli! No tingueu por de la novetat que l’Esperit Sant actua en nosaltres! No tingueu por de la renovació de les estructures!”.

Nota: Marta Nin, la traductora de les homilies del Sant Pare per a Catalunya Religió.cat informa que, durant els mesos d'estiu no hi haurà més homilies a Santa Marta.

Un estiu de lectures (II)

Sembla que ja no ens escapem de la calor. Un juny agradable i suau ha donat pas a un juliol amb els termòmetres ja totalment estiuencs. En tot cas, com dèiem dijous passat, aquesta és una època de l'any en la que potser tenim més temps per llegir i val la pena aprofitar-ho. Anem, doncs, avui, amb tres noves recomanacions:

- Per a joves:

"Veure Déu en totes les coses", de Joaquim Vives. 
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Col.lecció L'Espiga núm. 68. 77 pàgs.

Aquest llibre és un assaig de fàcil lectura, amè i interessant, que ajuda a endinsar-se en les coses insignificants de cada dia i ajuda a trobar el Déu de Jesús en els germans. Consta de sis capítols, en els quals l'autor ens fa descobrir l'existència de Déu en la natura, en les coses de cada dia, en les nostres malalties, en les nostres desgràcies i en els moments de joia i de pau.
Cada capítol acaba amb un Salm que exemplifica allò que hem llegit. El llibre, doncs, ens ajuda a admirar la presència del Pare i de Jesucrist en tot allò que ens envolta.

"Els Sagraments de la vida i la vida dels Sagraments", de Leonardo Boff.
Editorial Claret. Col·lecció Espiritualitat i Pregària, núm, 71. 96 pàgs.

Els set Sagraments no esgoten tota la riquesa sacramental de l'Església. La vida diària és plena de sagraments. Sagrament ho és tot mentre sigui vist a través de la llum de Déu: hi ha un trobament del Déu que descendeix vers l'home i de l'home que ascendeix vers Déu. Cada capítol ens parla d'un sagrament diferent.

"Cada dia" de Jesús Renau.
Editorial Claret, Col·lecció els Daus núm. 5. 176 pàgs.

A través de petites coses, d'imatges, de contemplar la natura, l'autor ens va fent una constant pregària on descobrim la presència del Crist.
Cada oració és l'intent d'explicació d'una situació, d'un sentiment a partir d'un cas viscut.

Les homilies de cada dia del Papa Francesc (5)

Fragments de l'homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta el 2 de juliol de 2013

“És tan difícil tallar amb una situació pecaminosa! És ben difícil! També amb una temptació, és difícil! Però la veu de Déu ens diu aquesta paraula: ‘Fuig! Tu no pots lluitar allà, perquè el foc, el sofre et mataran. Fuig!’. Santa Teresa de l'Infant Jesús ens ensenyava que a vegades, en algunes temptacions, l'única solució és fugir, i no ens ha de fer vergonya fugir; reconèixer que som febles i que hem de fugir. I el nostre poble amb la seva senzilla saviesa ho diu una mica irònicament: ‘Soldat que fuig, serveix per una altra batalla’. Fugir per anar endavant en el camí de Jesús”.

"No som ingenus ni cristians tebis, som valents, coratjosos. Som febles, nosaltres, però hem de ser valents en la nostra feblesa. I el nostre coratge sovint ha d’expressar-se en una fugida, sense mirar enrere, per no caure en una nostàlgia perjudicial. No tinguem por i mirem sempre el Senyor!”.

Un estiu de lectures (I)

L'estiu és el temps més apropiat per llegir, no anem amb presses ni neguits i el sol ens il·lumina durant moltes hores. Ens serà molt profitós agafar un llibre i llegir. Alguns, de bon matí, escoltant el suau xiuxiueig dels ocells; altres a l'ombra d'un desmai, d'un pi, d'una magnòlia, prop d'un roser; o al capvespre, contemplant una posta de sol; són moments idonis per fer una estona de lectura. Això ens aproparà a la natura i, sens dubte, també a Déu.

El llibre és un bon company de camí per a tothom, amplia la nostra cultura, enriqueix el nostre vocabulari, ens distreu i també ens ajuda espiritualment.

Durant tres dies us recomanarem uns quants llibres: avui dedicats a adolescents i, en propers posts, també n'hi haurà per a joves, adults i gent gran.

Per adolescents:

"Déu", de Lluís Cortés. 
Editorial Claret. Col·lecció "El brí", núm 31. 56 pàgs.

És un llibre breu però dens. Un meravellós mitjà de pregària que, poc a poc, ens revela que Déu ens estima. En la lectura pausada dels breus versets de la Bíblia ens convida a copsar que som apòstols de Crist enmig d'aquest món ple de sorolls, neguits, guerres, enveges, rancúnies, gelosies... però on, també, hi ha una espurna d'esperança que no s'apaga i ens esperona per caminar vers Déu i ajudar a tots aquells que ens necessiten, ja que estimar és comprometre's.

"Més important que la meta és el camí", de Teodor Suau
Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Col·lecció "El gra de blat" núm. 104. 128 pàgs.

L'autor fa una suggestiva relectura del mite d'Ulisses on l'experiència fonda rau en el viatge. Fa una comparança entre el viatge d'Ulisses i el nostre viatge amb Jesús de Nazaret. Cal estar disposat a seguir el camí encara que sigui difícil.
Hi trobem nombroses referències als Salms i també cites del Nou Testament que, sense cap dubte, són un excel·lent mitjà per a la pregària.

"A petits glops", de Josep Ollé
Editorial Claret, Col·lecció "Els daus" núm, 155, 148 pàgs.

L'autor ens presenta unes quantes reflexions que són com petits estels que donen una mica de llum a la nostra vida.

Comença cada capítol amb una frase de la Bíblia i després fa un breu comentari a l'esmentada cita. Mossèn Ollé, en els seus pensaments, ens convida a tenir sempre la nostra mirada vers Déu, un Déu que es fa proper als homes, als qui tant estima, i vol que aprenguin a viure amb alegria, il·lusió, amor, entusiasme...

Des de l'abisme et crido, Senyor

Des de l'abisme et crido, Senyor;

Senyor, escolta el meu clam;

escolta, estigues atent

al meu clam que et suplica.

Si tinguessis en compte les culpes,

Senyor, qui es podria sostenir?

Però ets tu qui dónes el perdó;

per això mereixes que et venerin.

Espero amb tota l'ànima, Senyor,

confio en la teva paraula.

La meva ànima desitja el Senyor,

més que els sentinelles el matí.

Que els sentinelles esperin el matí;

Israel, confia en el Senyor,

perquè són del Senyor l'amor fidel

i la redempció generosa.

És ell qui redimeix Israel

de totes les seves culpes.

(Salm 130)

Les homilies de cada dia del Papa Francesc (4)

Avui us portem dos fragments de dues homilies del Sant Pare a Santa Marta corresponents a dos dies diferents:


Fragments de l'homilia del 20 de juny de 2013

“A qui prego jo? Al Déu Omnipotent? Massa llunyà. Ah, aquest jo no el sento pas. Tampoc Jesús el sentia. A qui prego? Al Déu còsmic? Molt comú, en aquests dies, oi?... Pregar el Déu còsmic, oi? Aquesta modalitat politeista que arriba amb aquesta cultura light..."

"Tu has de pregar el Pare! És una paraula forta, ‘Pare’. Tu has de pregar qui t’ha generat, qui t’ha donat la vida, qui te la donat a tu. No a tothom: a tothom és massa anònim. A tu. A mi. Ell és també qui t’acompanya en el teu camí: coneix tota la teva vida. Tot: el que és bo i el que no és tan bo. Ho sap tot. Si no comencem la pregària amb aquesta paraula, no pronunciada amb els llavis, sinó amb el cor, no podem pregar en cristià”.

Fragments de l'homilia del dia 25 de juny de 2013

“Déu ens acompanya, Déu ens crida pel nom, Déu ens promet una descendència. I això és en certa manera la seguretat del cristià. No és una casualitat, és una crida! Una crida que ens fa anar endavant. Ser cristià és una crida d’amor, d’amistat; una crida a arribar a ser fill de Déu, germà de Jesús; a ser fecund en la transmissió d’aquesta crida als altres, a convertir-nos en instruments d’aquesta crida”.

“Que el Senyor ens doni, a tots nosaltres, aquest desig d’anar endavant, que va tenir Abraham, enmig dels problemes; però d’anar endavant amb aquella seguretat que Ell m’ha cridat, que m’ha promès moltes coses maques, i que és amb mi!”.

Sant Pere i Sant Pau

Celebrem avui el martiri dels dos grans apòstols de la fe cristiana, morts tots dos a Roma que, des de llavors, esdevindrà la capital del cristianisme; Pere, el pescador de Betsaida, i Pau, fariseu de Tars, teixidor de tendes i ciutadà romà.

Pere serà el deixeble en qui Jesús posarà la seva confiança com a aglutinador de la seva comunitat de seguidors. Era un home llançat, ardorós, capaç de l'entrega més gran però alhora també dels més grans dubtes i incoherències. Malgrat això, el seu amor per Jesús era total i li omplia l'ànima.

"Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere:
--Simó, fill de Joan, m'estimes més que aquests?
Ell li respongué:
--Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
--Pastura els meus anyells.
Per segona vegada li pregunta:
--Simó, fill de Joan, m'estimes?
Ell li respon:
--Sí, Senyor, tu saps que t'estimo.
Jesús li diu:
--Pastura les meves ovelles.
Li pregunta Jesús per tercera vegada:
--Simó, fill de Joan, m'estimes?
Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l'estimava, i li respongué:
--Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo.
Li diu Jesús:
--Pastura les meves ovelles. T'ho ben asseguro: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses obriràs els braços i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.
Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu.
Després d'aquestes paraules, Jesús va afegir:
--Segueix-me."

(Evangeli de St. Joan, apèndix, 21:15-19)

Pau no va conèixer Jesús personalment i,, quan la seva doctrina començava a estendre's i a tenir èxit, ell va ser un dels que es va posar a combatre-la amb totes les forces perquè la considerava una greu amenaça per la seva religió jueva. Però un dia tot va canviar. Un dia va trobar-se "de cara" amb Jesús i va comprendre que aquell era el camí de la vida. I es va llençar a recórrer el món per fer conèixer la Bona Nova que a ell l'havia transformat.

Per tot això, jo, Pau, sóc presoner per causa de Jesucrist a favor de vosaltres, els pagans. Segurament heu sentit parlar del do que Déu m'ha confiat a favor vostre, perquè el seu pla es realitzi: per una revelació, ell m'ha fet conèixer el seu designi secret, que ara he esbossat breument. Llegint-ho, podeu adonar-vos de com he comprès el misteri del Crist, que Déu no havia fet conèixer als homes de les generacions passades tal com ara l'ha revelat per l'Esperit als seus sants apòstols i profetes. El designi de Déu és aquest: en Jesucrist, per l'evangeli, tots els pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa. I jo sóc servidor d'aquest evangeli pel do de la gràcia que Déu m'ha concedit amb la seva acció poderosa.
A mi, que sóc el darrer de tot el poble sant, ell m'ha concedit la gràcia d'anunciar als pagans les insondables riqueses de Crist i de mostrar a plena llum davant tothom com Déu realitza el seu designi amagat des de sempre en ell mateix, que és el creador de totes les coses.

(Carta de Sant Pau als Efesis 3:1-12)

La icona ortodoxa russa més antiga que es conserva a l'actualitat
representa precisament els apòstols Pere i Pau.
Va ser pintada al segle XI, o sigui que té uns mil anys

Tu ets el meu Déu, Senyor

Tu ets el meu Déu, Senyor;

a l'alba et cerco.

Tot jo tinc set de tu,

per tu es desviu el meu cor

en terra eixuta, assedegada, sense aigua.

(Salm 63.2)

Sant Joan Baptista

Joan Baptista, el darrer profeta d'Israel, el precursor, el qui anunciava la vinguda de Jesús.

Llegim a l'Evangeli de St. Mateu 11:2-15

Joan, que era a la presó, va saber les obres que feia el Messies i envià els seus deixebles a preguntar-li: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n'hem d'esperar un altre?»
Jesús els respongué:
--Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen , els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten , els morts ressusciten, els pobres reben l'anunci de la bona nova. I feliç aquell qui no em rebutjarà!
Mentre ells se n'anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds:
--Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un home vestit refinadament? Els qui porten vestits refinats viuen als palaus dels reis! Doncs què hi heu sortit a veure? ¿Un profeta? Sí, us ho asseguro, i més que un profeta. És aquell de qui diu l'Escriptura: Jo envio davant teu el meu missatger perquè et prepari el camí. Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell. Des de Joan Baptista fins ara, el Regne del cel sofreix violència, i gent violenta se'n vol apoderar. Tots els profetes i la Llei han profetitzat fins que ha arribat Joan. I ni que no ho volguéssiu creure, ell és Elies, el qui havia de venir. Qui tingui orelles, que escolti.

Les homilies de cada dia del Papa Francesc (4)

Avui us portem dos fragments corresponents a dos actes diferents del mateix dia, 17 de juny, el primer és de l'homilia del Sant Pare a Santa Marta i el segon és un extracte del discurs del papa Francesc als participants del Congrés eclesial de la Diòcesi de Roma a l’Aula Pau VI del Vaticà.


De l'homilia a Santa Marta

“El cristià és una persona que eixampla el seu cor, amb aquesta magnanimitat, perquè té el ‘tot’, que és Jesucrist. Les altres coses són el ‘no-res’. Son bones, necessàries, però en el moment de la tria escull sempre el ‘tot’, amb aquella humilitat, aquella humilitat cristiana que és el senyal dels deixebles de Jesús: humilitat i magnanimitat. I viure així no és pas fàcil, perquè sí que te’n donen, de bufetades, eh?, te’n donen! I a les dues galtes. Però el cristià és humil, és magnànim: eixampla el seu cor. I quan trobem aquests cristians amb el cor reduït, el cor empetitit, que no funcionen... això no és cristianisme: això és egoisme, disfressat de cristianisme".

“El veritable cristià sap resoldre aquesta oposició bipolar, aquesta tensió entre el ‘tot’ i el ‘no-res’, com Jesús ens havia aconsellat: ‘Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i la resta ve, després'”.



Del discurs del papa Francesc als participants del Congrés eclesial de la Diòcesi de Roma

“...Sigueu arreu portadors de la Paraula de vida en els barris, en els llocs de treball i arreu on les persones es trobin i desenvolupin relacions. Vosaltres heu d’anar lluny! Jo no entenc les comunitats cristianes que es queden tancades, a dins de la parròquia.

Us vull dir una cosa. És molt maco a l’Evangeli aquell fragment que ens parla del pastor que, quan torna a l’estable, s’adona que falta una ovella, hi deixa les noranta-nou, i va a buscar-la, va a buscar-ne una.

Però, germans i germanes, nosaltres en tenim només una, d’ovella: ens en falten noranta-nou! Hem de sortir, hem d’anar a buscar-les! En aquesta cultura –parlem clar – en tenim només una, som una minoria!

I nosaltres sentim el fervor, el zel apostòlic d’anar i sortir i trobar les altres noranta-nou?

És tot més fàcil amb aquella única ovelleta: pentinar-la, acariciar-la... Però de nosaltres els capellans, i també de vosaltres els cristians, de tothom: el Senyor vol que siguem pastors, no pentinadors d’ovelletes. Pastors!

I quan una comunitat està tancada, sempre entre les mateixes persones que parlen, aquesta comunitat no dóna vida. És una comunitat estèril, no és fecunda. La fecunditat de l’Evangeli arriba a través de la gràcia de Jesucrist, però a través de nosaltres, de la nostra predicació, del nostre coratge, de la nostra paciència...”

Pregària de Santa Teresa de l'Infant Jesús

Aquest món d'Internet a vegades et dóna sorpreses molt agradables com per exemple quan, buscant alguna cosa et trobes quelcom encara millor que el que esperaves. I això m'ha passat a mi, que buscant "alguna cosa de Sta. Teresina de l'Infant Jesús" entre webs que no m'acabaven de convèncer he arribat per pur atzar (o no?) a un text sobre ella dins un apartat anomenat "Les catequesis del Papa" d'una secció que es diu "Documentació" que es troba a la web de la Conferència Episcopal Tarraconense.

El Papa a que fa referència és Benet XVI, ja que el document correspon a una Audiència General que va tenir lloc el dimecres 6 d'abril de 2011. Us copio el primer paràgraf i si ho voleu llegir tot, feu CLIC AQUÍ i hi anireu directament.

Benvolguts germans i germanes,

Avui vull parlar-vos de santa Teresa de Lisieux, Teresa de l’Infant Jesús i de la Santa Faç, que només va viure en aquest món 24 anys, a finals del segle XIX, portant una vida molt senzilla i oculta, però que, després de la seva mort i de la publicació dels seus escrits, s’ha convertit en una de les santes més conegudes i estimades. Teresina no ha deixat d’ajudar les ànimes més senzilles, els petits, els pobres, els qui pateixen, que la invoquen, i també ha il·luminat a tota l’Església amb la seva profunda doctrina espiritual, fins al punt que el venerable Joan Pau II, el 1997, li va voler donar el títol de doctora de l’Església, afegint-lo al de patrona de les missions que ja li havia atorgat Pius XI l’any 1927. El meu estimat predecessor la va definir com «experta en la scientia amoris» (Novo millennio ineunte, 42). Aquesta ciència, que veu resplendir en l’amor toda la veritat de la fe, Teresa l’expressa principalment en el relat de la seva vida, publicat un any després de la seva mort sota el títol d’Història d’una ànima. És un llibre que immediatament va tenir un enorme èxit, va ser traduït a moltes llengües i va ser difós a tot el món. Vull invitar-vos a redescobrir aquest petit gran tresor, aquest lluminós comentari de l’evangeli plenament viscut. De fet, Història d’una ànima és una meravellosa història d’Amor, narrada amb tanta autenticitat, senzillesa i frescor que el lector no pot menys que quedar fascinat davant seu. Quin és aquest Amor que va omplir tota la vida de Teresa, des de la seva infància fins a la seva mort? Benvolguts amics, aquest Amor té un rostre, té un nom: és Jesús! La santa parla contínuament de Jesús.

I si buscava quelcom de Santa Teresina era per a poder introduir aquest vídeo on hi ha una pregària seva dedicada a la Santa Faç de Jesús. Està en francès, però tant hi fa, us posaré la traducció de la tornada i aneu llegint poc a poc mentre us deixeu endur per la suau melodia

Ta Face est ma seule patrie,                    La teva Faç és la meva única pàtria,
Elle est mon royaume d'amour;               és el meu regne d'amor;
Elle est ma riante prairie,                          la meva praderia riallera,
Mon doux soleil de chaque jour;              el meu dolç sol de cada dia.

Elle est le lis de la vallée                            Ella és el lliri de la vall
Dont le parfum mystérieux                        que amb el seu perfum misteriós
Console mon âme exilée,                         consola la meva ànima exiliada
Lui fait goûter la paix des cieux.               i li fa assaborir la pau del cel.


Si voleu trobar el text sencer en francès, podeu CLICAR AQUÍ i per llegir la traducció sencera (en castellà) feu CLIC AQUÍ.

No van estimar tant la vida que els fes por la mort

El dia 13 d’octubre serà un dia d’un goig molt gran per l’Arxidiòcesi de Tarragona. El Bisbe Manuel Borràs, cent seixanta-sis sacerdots i dos seminaristes de l’Arxidiòcesi seran beatificats i els seus noms quedaran inscrits per sempre en el Martiriologi de l’Església Universal. Cal que ho estimem, ho valorem i en participem. És un acte de justícia.

La beatificació vol dir que l’Església reconeix el seu martiri. Van morir per la Fe i només per la Fe, i sense la Fe no haguessin estat morts. Tots ells, així consta en les actes de beatificació, varen morir perdonant els seus enemics i amb paraules de pregària als llavis.

Aquesta generació de sacerdots no està al capdavall tan lluny de nosaltres en el temps. Encara viuen ancians que els han conegut i el relat del seu martiri ha estat transmès oralment fins a nosaltres. Qui eren aquests homes? Eren pastors que es dedicaven al servei de les parròquies del nostre Bisbat, amb virtuts i defectes, segons l’estil de viure i d’exercir el ministeri del seu temps, però allò que els fa grans i dignes de la memòria no és la seva vida sinó la seva mort, una mort violenta i injusta. Ells van ser víctimes d’un temps convuls, d’una història concreta del nostre país.

Aquestes beatificacions han de quedar deslligades de tota qüestió política o ideològica. No es fan “contra” ningú ni “a favor” de ningú. Amb elles no aixequem cap bandera. Ells, els màrtirs no ho haguessin volgut, ells que van morir perdonant.

Que el missatge de la seva beatificació sigui la pau i la reconciliació.


Relacionat amb el tema, us informem que pròximament s’estrenarà la pel·lícula “Un Dios prohibido” on es narra el martiri de la flor de joventut dels missioners del Cor de Maria (Claretians) que es preparaven per el sacerdoci. Es creu que serà una pel·lícula d’una gran qualitat. Ara us posem el trailer.