La catequesi i la formació per a adults, un dels eixos del curs pastoral

La catequesi que ofereix la comunitat de Crist Rei abastarà aquest nou curs pastoral totes les franges d’edat. Ja sabem que transmetre la Bona Nova de Jesús, transmetre la fe, és missió primigènia de l’Església, i nosaltres l’hem de dur a terme de la millor manera possible.

Pel que fa a l’oferta adreçada a qui ja ha tombat la franja de la joventut, la parròquia, junt amb la catequesi ofereix també una formació -més o menys ordenada- dirigida essencialment a les persones adultes. No es tracta tant de descobrir el missatge salvador del Crist, sinó d’anar aprofundint en aquest missatge que, a cada dia, se’ns revela com a nou i engrescador.

Sota el fil conductor d’aquest curs, que serà l’evangeli de Marc, hi haurà unes sessions regulars de catequesi pròpiament dita i diverses convocatòries d’experiència espiritual, amb recessos, meditacions i trobades litúrgiques. A tot això hi afegirem noves xerrades del cicle de diàleg Fe-Cultura que ja vam encetar el curs passat.

Tot plegat s’encetà el darrer dilluns de setembre, a 2/4 de 9 del vespre amb la primera sessió de la catequesi d’adults, que va anar a càrrec de Mn. Rafael, i que durant tot el curs resseguirà pas a pas l’evangeli més antic de tots, el de Marc. La propera sessió serà el proper dia 25 i anirà a càrrec de Miquel Marimon.

Amb el Regne de Déu passa com quan es sembra la llavor a terra: Sense que qui ho ha sembrat ho sàpiga, la terra, tota sola, dóna fruit: primer brins, després espigues, i finalment bla granat dins les espigues. (Mc 4, 28).

Entrevista a... Roser Vall i Mode Julià

"Alegrar la vista i, sobre tot, els nostres cors"

P.- Quan de temps fa que us moveu per la parròquia?
R.- Fa molts anys! Les dues vam arribar al barri ara fa 39 anys, quan el rector era Mn. Ferran, a l’església vella. Ja vam anar a tirar una pedreta al fons del forat on s’havia de construir la nova parròquia. Tot i que durant algun temps vaig col·laborar amb la neteja (Roser), no va ser fins fa uns anys que ens hem fet càrrec de l’ornamentació, les plantes, de les flors... va ser quan la Candi, la Carmen i la Ramona ho van anar deixant de forma progressiva. Era en temps de Mn. Manuel.
P.- Us apunteu també a venir a la parròquia a “rebre” coses, a més de fer-ne?
R.- I tant! A tot el que podem, doncs la veritat és que rebem moltíssim més del que humilment oferim, que és molt poca cosa. Ens agrada molt la catequesi per a adults, els recessos, fa molts anys que participem de les trobades de la “Nova evangelització” a casa nostra (Mode)... vaja! a tot el que podem.
Es que aquí es respira una pau... a més podem fer companyia al Senyor i pregar, i això ens omple molt a les dues.
P.- I que hi trobeu a faltar?
R.- Ah! Com ja han dit en altres entrevistes, trobem a faltar molt a la gent jove. Però si anem sembrant potser algun dia tornaran.
Ara estem molt contentes perquè a la parròquia es fan moltes coses, hi estem a gust i sembla que ve més gent i es viu una mica més de forma comunitària la fe.
P.- I això de la ornamentació, com es fa?
R.- Amb amor a Déu, està clar!. Tothom ens ajuda molt a saber el que cal fer en el moment litúrgic oportú, sobretot el rector, que ens ha ensenyat el que pertoca a cada moment. A més, nosaltres també ja el comencem a conèixer i sabem quines coses li agraden més: Costa molt poc fer les coses a gust de la gent.
Cal tenir sensibilitat i saber escoltar. Ara, cada vegada més, ens fem les coses nosaltres mateixes, amb les flors i les plantes que tenim a la parròquia i que procurem regar, netejar i mantenir el més eixerides possible. Tot i estar envoltats de jardins, nosaltres dues en cuidem un que és el que hi ha al balcó de la parròquia. És com si fos el nostre magatzem de plantes i flors. A més quan convé rentem o planxem les tovalles de l’altar, perquè llueixin com cal.
P.- I teniu per costum acompanyar al Santíssim amb dues floretes...
R.- Ah! sí. Això ho fem des de fa una mica més d’un any. Ens va semblar que al costat del Santíssim hi hauria d’haver alguna cosa, i ens vam decantar per posar-hi dues floretes, siguin les que siguin, que anem renovant cada setmana. Sempre procurem que siguin naturals; no ens agrada que siguin artificials. Si vas a mirar és una cosa molt petita, però ens agrada i ho fem a gust. Al matí, quan baixem cap a la parròquia, passem per la floristeria i demanem “dues floretes”. Ja sabem per a què són i per on son.
Nosaltres fem així companyia al Senyor, com la resta de gent la fa a la seva manera. En altres paraules, ens ho fa fer la fe.
P.- Com si tingués un altre valor el vostre gest?
R.- O potser millor vindria a ser com la confirmació que aquí hi estem bé. És una cosa que es va aprenent amb l’edat. Ara nosaltres dues som ja d’aquelles persones que ens sentim bé aquí, que sentim felicitat de venir aquí, a fer-nos càrrec d’aquestes coses o senzillament a assistir a la litúrgia o a pregar i fer una visita al Santíssim.

Pastoral de la Salut: Una crida de servei

Com cada inici de curs i, de fet, com fem d’una manera permanent, la Pastoral de la Salut de la parròquia fa una crida a aquelles persones que puguin oferir una petita part del seu temps per acompanyar a d’altres persones que estan malaltes, soles o que, per l’edat que tenen, veuen limitades les seves possibilitat d’integració social i comunitària.
“Cada cop ens hem d’esforçar més per saber descobrir aquelles situacions de bona gent que tenen necessitat d’un acompanyament i que, des de la parròquia hem de saber donar”, va dir el rector en la primera reunió del Consell Pastoral. També va afegir que “és una santa acció que la parròquia s’apropi a la casa d’aquelles persones que no poden venir a celebrar la seva fe amb la resta de comunitat”. Per tot això els agents de la Pastoral de la Salut de la parròquia esdevenen veritables apòstols del Senyor, doncs porten el signe de l’amor de Déu als germans i germanes.
Un somriure, una mirada amable, una companyia silent, una paraula agradable o una estona de pregària... són moltes les petites accions que es poden fer amb aquesta gent, veïns i veïnes nostres, que ens necessiten, no per a guarir la seva salut física, sinó per donar-los-hi salut emocional i fraternal.
La gent que s’animi a fer aquest servei pot posar-se en contacte amb la persona que és responsable de la Pastoral de la Salut de la parròquia, la Fina Prat.

Missa d'Inici de Curs

El passat diumenge, dia 10 d’octubre, va tenir lloc la Missa d’Inici de Curs que aquest any tindrà el lema “Crist t’estima, viu el seu amor i testimonia’l”
Amb l’Església tan plena que feia goig de veure i amb el cant del Poble de Déu, poble en marxa, va començar la cerimònia, que va incloure moments molt emocionants com:
- L’enviament dels catequistes.
- Informació de l’admissió d’en Miquel Marimon com a candidat al ministeri diaconal.
- Lectura del nomenament dels ministres extraordinaris per l’administració de l’Eucaristia.
- L’entronització de la imatge de la nostre Mare de Déu, feta ja fa anys per l’artista Ramon Ferran i que ara ha estat restaurada per ell mateix.


Al tractar-se també d’una Missa Familiar, el mossèn va dirigir-se en primer lloc als petits dient-los, amb paraules entenedores, allò que després va fer també extensiu a tots els adults presents i és que ser cristià és l’alegria més gran del món. Seguir Jesús no ens treu res sinó que ens dóna la plenitud, ens ajuda a tenir una colla de valors (l’amor als altres, l’ajuda als més pobres, valorar la vida...) que són el goig de la vida de cada dia.

Cal posar de nou la mà a l’arada

Comencem un nou curs, una nova estació de l’any, cosa que ens fa pensar en reprendre tots els nostres serveis amb coratge, amb dinamisme, amb més compromís i més il·lusió. Ja hem refet les nostres forces i tots tenim ganes de retrobar-nos. És, doncs, el moment idoni per tornar a "posar mà a l’arada". Hem de fer fructificar, a dojo, els dons rebuts perquè a cada etapa de la nostra vida hi ha un servei que hem de desenvolupar.

El Senyor ens crida una vegada més a la gran missió que ens ha encomanat, espera la nostra resposta. No podem mai amarrar la barca al port, hem d’anar mar endins a fi de descobrir nous horitzons.


Cal deixar enrere les mancances i desavinences, el Mestre comprèn i perdona les nostres faltes i ens diu: “No tingueu por”. Està amb nosaltres per ajudar-nos, tan sols cal que tinguem el cor obert per estimar i les oïdes atentes per escoltar-lo.

Els infants, els adolescents, els joves... les persones grans, els malalts ens esperen, confien en nosaltres, no podem defraudar-los. Hem de ser una torxa encesa que il·lumini constantment tots els qui ens envolten. Entre tots hem de saber donar un aire fresc a la Parròquia, on cadascú ocupi el seu lloc amb senzillesa, humilitat, virtut (encara que avui dia no estigui de moda) i esperit de servei.

Hem d’escampar arreu la Bona Nova de l’Evangeli i per això ens cal estones de pregària, de silenci interior, d’oblidar el nostre jo i un ímpetu extraordinari per estendre aquest Regne de Déu que ja està enmig nostre. Tenim un Guia que sempre ens acompanya i l’alè de l’Esperit que ens empeny a seguir les petjades del nostre Capdavanter, Jesucrist.

“Ànim!”, que aquest nou curs que ara comencem ens porti a viure amb més goig, felicitat, pau, comprensió i generositat totes les nostres activitats, sempre en bé dels altres.

La parròquia de Crist Rei és una vinya que el Senyor ha plantat

I com que és una vinya del Senyor només podem donar fruit en la mesura que vivim empeltats a Ell. I cadascú de nosaltres hem de dir aquesta pregària: “Gràcies, Pare, perquè m’has empeltat a la vinya del teu Fill”. Els fruits fan la bona olor del Crist, i la bona olor del Crist desprèn perfum de caritat, alegria i humilitat. Nosaltres som treballadors de la vinya del Senyor, i el primer que hem de fer en començar el curs és pregar perquè sense el Senyor no podem fer res.

El lema pastoral d’aquest curs és DESCOBRIR L’AMOR QUE EL CRIST TÉ A CADASCÚ, VIURE’L I TESTIMONIAR-LO. Aquest és un treball interior i exterior, invisible i visible.

No podem capir el valor d’eternitat que tenen les nostres accions en el cor de Déu: Durant tot el curs ho anirem treballant, perquè ningú pot transmetre allò que no té. I ara és l’hora del veritable laïcat apostòlic. Primer en les famílies, en els vostres ambients i també en la parròquia.

Ara fa un any que sóc entre vosaltres. Quan el Senyor va cridar a Sant Francesc li va dir: “La meva Església s’ensorra, reconstrueix-la”. Es una paraula que val per nosaltres. Preparem la parròquia pels qui vindran després de nosaltres.
Transcric les paraules que vaig dir el dia de la meva entrada a Crist Rei: “Aquí em teniu per a servir-vos a tots. Només vull fer la voluntat de Déu i que vosaltres cerqueu en tot i per tot la voluntat de Déu. (...) La voluntat de Déu és que creixem com una comunitat de deixebles de Crist, que ens estimem per professar la fe veritable i sembrem aquelles llavors bones que els homes justos sembren amb esperit de pau”. Treballem la vinya que el Senyor ha plantat, donem els fruits saborosos que el Senyor espera de nosaltres. I el primer que espera és la fidelitat que creix en l’amor.
Rafael Serra. Rector.

Exposició del Santíssim

“T’adoro amb devoció, Déu amagat, sota d’aquests signes verament present; el meu cor, per vostre, tot ell s’ofereix”

L’Exposició, Reserva i Benedicció amb el Santíssim és un continu d’acte d’adoració que serveix com aurèola a la celebració del Sacrifici de l’Altar. “Com que Crist mateix és present el sagrament de l’Altar, cal retre-li un culte d’adoració.”, ens diu el Catecisme de l’Església Catòlica.

La nostra Parròquia celebra l’Exposició del Santissim els primers dissabtes de mes a les 19,15 h.

"Així no heu estat capaços de vetllar una hora amb mi? Vetlleu i pregueu." (Mt 26,40)

Pregària de Sant Francesc

Diumenge passat, dia 3 d’octubre, varem acabar la Missa dient tots junts la pregària de Sant Francesc, que es celebrava al dia següent. Són unes paraules tan maques, que crec que tots les hauríem de tenir sempre presents per poder-les anar meditant. Per tant, he pensat en copiar-la perquè la puguem tenir també aquí al blog.

Oh Senyor,
feu de mi un instrument de la vostra pau.

On hi ha odi, que jo hi porti amor.
On hi ha ofensa, que jo hi porti el perdó.
On hi ha discòrdia, que jo hi porti unió.
On hi ha dubte, que jo hi porti la fe.
On hi ha error, que jo hi porti la veritat.
On hi ha desesperació, que jo hi porti l'esperança.
On hi ha tristesa, que jo hi porti alegria.
On hi ha tenebra, que jo hi porti la llum.

Oh Mestre,
feu que jo no cerqui tant:
ser consolat, com consolar;
ser comprès, com comprendre;
ser estimat, com estimar.

Perquè és donant que es rep;
perdonant que s'és perdonat;
morint que es ressuscita a la vida eterna.

Sant Francesc d'Assís donant el seu mantell a un pobre
Pintura de Giotto.

Catequesi d'adults a la Parròquia

Ahir, dia 27 de setembre, i amb una assistència molt nombrosa, unes quaranta persones, va començar la Catequesi d’adults a la nostra Parròquia.

Cada darrer dilluns de mes, a dos quarts de nou del vespre i durant una hora estarem aprofundint en l’Evangeli de sant Marc. Ja sabeu que és oberta a tothom i que, tal com varem poder comprovar, serà força interessant. Com va dir Mossèn Rafael recordant a Sant Jeroni, el desconeixement dels Evangelis és el desconeixement de Jesucrist. Estimem Jesucrist i, per tant, el volem conèixer cada dia més i, quan més l'anem coneixent, més l'estimem.

La Catequesi serà impartida, a dies alterns, pel nostre Mossèn, Rafael Serra, i per Miquel Marimon, que va preparar un material de treball molt atractiu i pràctic.

Mn. Rafael, durant la sessió de catequesi

Des de Bielorrússia...

Des de Bielorrússia, ens ha visitat la germana Olga, del Monestir Ortodox de Santa Elisabeta. Al final de la Missa, el Mossèn l’ha convidat a dir-nos unes paraules i ens ha explicat que la seva orde té cura d’un centre oncològic i d’un orfenat. També tenen un taller artesanal i que la venda de les manualitats que fan les ajuda a obtenir alguns ingressos pels centres que porten.

Ens ha dit que, en l’elaboració d’aquests objectes: icones, creus, rosaris, capsetes, agulles de pit, petits quadres, etc. també hi col•laboren alguns malalts.


Aquestes petites peces d’artesania són maques de veritat i han estat moltes les persones que han comprat alguna cosa.

Setembre...

Encara fa calor, però alguna cosa ens indica que l’estiu es va acabant... A les nits es pot descansar millor i tenim ganes de reprendre les activitats que ens ocupen durant l’any.

A la Parròquia també es nota aquest ambient de començament de Curs. Diverses reunions van programant la feina per fer. Aquesta setmana, des del dilluns i fins divendres, les Catequistes estan duent a terme les matriculacions d’infants, adolescents i joves a la Catequesi, la Veu de la Parròquia prepara ja el seu primer número del Curs perquè surti el dia de la Missa d’inauguració, que serà el 10 d’octubre, i així, poc a poc, tot es va situant al seu lloc.



Aquest blog, que durant l’estiu també ha tingut poca feina, es posa de nou en marxa per anar explicant i compartint tot allò que pugui tenir, de manera directa o indirecta, alguna relació amb la nostra Parròquia o, més general encara, amb la nostra Fe.



Per cert, ja heu vist la capsa que hi ha a l’entrada de l’església, damunt la tauleta, per poder-vos inscriure a Catequesi d’adults? Aprofundirem a l’Evangeli de sant Marc... i només és un dia al mes! Us animeu?

Ens anem veient!!

La Creu de Jesús ho abraça tot...

Fa uns dies vaig agafar una llibreta per anotar unes coses... Passant les pàgines per arribar a la primera fulla en blanc, vaig trobar unes notes que havia pres fa uns mesos, apunts d’unes paraules del nostre mossèn durant la Quaresma. Ho vaig trobar tan maco que vaig pensar en portar-ho aquí, al nostre blog.

La llargada dels braços de Jesucrist, estesos a la Creu, ho conté tot i ho abraça tot. No hi ha res ni ningú que no estigui abraçat per la Creu de Jesús.

La Creu, en la seva alçada, uneix el Cel i la Terra, els abraça, els reconcilia, és la vertadera escala que porta a la Glòria: El Cel és obert per la Creu de Nostre Senyor... I, al mateix temps, la profunditat de la Creu agafa allò més baix, més petit, més ínfim, fis i tot allí on els homes pensem que Déu no hi és. Fins als llocs de més patiment arriba la profunditat de la Creu de Jesús.

I abasta també el que és al davant i al darrera. Déu estima els que són al davant de la Creu... i també els que són al darrera, perquè no creuen que en el crucificat és on es troba el sentit del món, els que marxen, els que blasfemen. A ells, Nostre Senyor també els estima, perquè Ell ho estima tot.

Revisió de curs de la Catequesi de Primera Comunió

La darrera reunió de catequesi de primera Comunió, i sota la presidència de Mn. Rafael, es va fer revisió de la feina feta durant aquest 2009/10. Després de la valoració i l’agraïment a les catequistes, es van presentar diverses propostes de millora per al proper curs, entre les quals cal destacar:

• 
  
  1. Caminar cap a una catequesi més teologal i conceptual, no basada només en l’aprenentatge de valors sinó també en la memorització d’una mena de Catecisme d’unes 25-30 preguntes (que Mn. Serra elaborarà durant l’estiu). 
• 
  
  2. Potenciar el contacte entre catequistes i pares.
• 
  
  3. Preparar alguna sortida (a més de la ja habitual a Misericòrdia) fora de Reus. 
• 
  
  4. Convidar les famílies que vinguin amb els nens i nenes a Missa.
• 
  
  5. Continuar amb les campanyes habituals de recollida d’aliments segons les necessitats de Càritas.
• 
  
  6. Continuar amb les Misses familiars (cada diumenge, en els temps litúrgics forts).
• 
  
  7. Reunir tots els grups, a l’acabament de cada sessió i no a l’inici per tal de tenir alguns moments de pregària i cant amb tothom.
• 
  
  8. Introduir algun grup o classe de suport (per als nens amb més dificultats).

La reunió es va acabar tot compartint un berenar amb coca i beguda, tot plegat amb la satisfacció del treball fet i amb el desig d’una eficaç proposta per al proper curs.

Pastoral de la salut

La vida de Jesús és un testimoniatge de la seva predilecció pels pobres, malalts i els qui estan o es senten sols, perquè malaltia i solitud són mancances que fan que uns i altres siguin depenents i necessitin un acompanyament. Jesús no va passar de llarg davant els malalts. S'apropava a ells doncs eren i continuen essent els seus predilectes. El seu exemple ens ensenyà que el malalt és prioritat en l’Església i, doncs, a la Parròquia. Per això la Pastoral de la Salut ens ajuda a reflexionar i comprendre el dia a dia d'aquestes persones. I, com a resposta, els membres de la Pastoral, amb la guia dels mossèns, visitem malalts, els acompanyem, els fem sentir que no estan sols i que els estimem, perquè malgrat passa el temps, no canvia la necessitat de sentir-se acompanyat i estimat.

Sense aquesta projecció enfora, a la Parròquia li faltaria un element important: el de situar e malalt al centre de la nostra predilecció i, sobretot, quan malaltia i sofriment es fan crònics es fa més necessària la companyia.

Aquest estar amb ells és una inversió de temps, un temps que altrament no és nostre perquè pertany a qui més el necessita.

Un altre servei pastoral que fa la Parròquia es portar periòdicament la Sagrada Comunió a les persones d'aquests col·lectius que així ho han demanat.

El grup de la Pastoral de la Salut està obert a qui vulgui donar part del seu temps.

Una reflexió final: Mentre el món llença a la brossa tot el que és vell, inservible, usat o antic, Déu recull el derrotat, el vell, el deteriorat.

Festa de la dedicació del temple parroquial

Diumenge, 20 de juny, varem celebrar la festa de la dedicació del temple en el seu 38é aniversari. Aquells llunyà dia l’arquebisbe Dr. Josep Pont i Gol dedicà i consagrà aquesta església i l’altar, essent rector Mn. Josep Torres, tan estimat i recordat. Es culminava el llarg camí iniciat el 4 de novembre de 1979, quan es va posar la primera pedra del nou temple.

La celebració va començar amb l’entrada de Mn. Rafael Serra i Mn. Francesc Benet, precedits per tots els escolans, que portaven la Creu, l’encens i l’Evangeli.

Mn. Serra va recordar, només començar, les paraules de l’homilia del bisbe Josep: “tots els membres de la parròquia som pedres vives” i es va procedir -tal com és costum en la litúrgia- a la lectura de l’acta de la dedicació, que es consagrà amb la titulació de Crist Rei.

En l’homilia, Mn. Rafael va dir que la dedicació ha de ser la presa de consciència que tots nosaltres som temples del Déu vivent. Els creients som pedres vivificades pel do de l’Esperit Sant i el ciment que ens uneix ha de ser l’amor que ens hem de tenir els uns i els altres.

La celebració va comptar amb la presència de l’Escolania i Capella de Cantors del Sant Crist de la Sang, dirigida per la Sílvia Virgili, que la va solemnitzar. A més, acabada l’Eucaristia, l’Escolania va obsequiar els assistents amb un petit concert en el que va interpretar cinc peces del seu repertori essent calorosament aplaudits.